A la dècada dels 80 una generació de noies valentes es van plantar i van dir que també volien jugar al waterpolo. Fins llavors només hi jugaven els homes. Hi van posar moltes hores, moltes ganes, sacrifici i moltíssima passió, i els clubs finalment els van fer costat. Gràcies en part a l'atreviment d'aquella generació de noies, el waterpolo femení ha fet el cim.

Explica la waterpolista internacional Anni Espar:

"És increïble el que s'ha aconseguit amb el waterpolo femení, però és una feina que ve de lluny, de les pioneres que van lluitar sense les facilitats que nosaltres hem tingut, com la Mati de Miguel Rubio, que em va ensenyar a nedar."

Conversem amb la waterpolista internacional Mati de Miguel Rubio, que forma part d'aquella generació de pioneres i que ha treballat, incansable, per fer escola femenina de waterpolo.

La història del waterpolo femení a Catalunya

A la Mati de Miguel Rubio li agradava molt nedar, i quan acabaven d'entrenar veien els nois jugar a waterpolo i no entenien per què elles no hi podien jugar:

"Al principi no teníem ni on entrenar, però ens vam aplegar una vintena de noies i ho vam demanar amb tanta insistència que ens van deixar els dissabtes a les 9 del matí, perquè pensaven que ens en cansaríem".

Però no va ser així, i amb molt d'esforç, lluita i ganes van ser imparables. "Es va organitzar el primer partit de la història del waterpolo femení a Catalunya entre el Sabadell i el Mediterrani, i altres clubs s'hi van afegir", relata la Mati de Miguel

Primer equip femení del Mediterrani que va guanyar el 1981 primer Campionat de Catalunya (Mati de MIguel)

"El 1981 es va fer el primer Campionat de Catalunya,que va guanyar el Club Esportiu Mediterrani", explica la periodista Maria Guixà, i afegeix:

"La tossuderia dels clubs catalans va ser el pal de paller del procés: es van començar a organitzar, formar i tecnificar les jugadores obstinades a jugar, i es va bastir una estructura de clubs catalans que ha permès arribar fins on som ara, és el gran miracle del waterpolo femení".

Vam obrir camí a les nenes i joves", reconeix Laura Flaqué, companya de la Mati i també pionera del waterpolo femení:

"Era un esport molt masculinitzat en el qual cada dia havies de demostrar que valies. La Mati era una jugadora superlluitadora i compromesa, i agraeixo que continuï ensenyant als joves tot el que la va fer brillar al waterpolo."

Després de molt d’esforç, van arribar els primers resultats i van tenir una època daurada amb el Mediterrani, i després la selecció espanyola i competir a Europa

Jugar per amor al waterpolo i fer el cim

 La Mati de Miguel Rubio té al seu palmarès tres Campionats de Catalunya, dues Copes Catalanes, vuit Lligues Espanyoles i dues Copes de la Reina, i va rebre les medalles de bronze, de plata i d’or de la Federació Espanyola de Natació. El 1997, amb la primera selecció espanyola de waterpolo femení, van fer història amb un 4t lloc.

I tots aquests èxits esportius, ella i totes les de la seva generació, els van aconseguir sense cobrar ni un euro, només els van pagar algunes dietes en algun dels viatges a Europa:

"Als nois els pagaven. A nosaltres, no. Totes treballàvem o estudiàvem per sobreviure. Trèiem hores de sota les pedres per entrenar i millorar, i demanàvem dies de vacances per competir."

1995-1996 la secció femeina del Club Esportiu Meditarrani va guanyar la lliga espanyola (Mati de Miguel)

La Mati va ser mare mentre competia, i fins i tot en algun viatge que no tenia on deixar el seu fill, se'l va endur i era com la mascota de l'equip. Les dones van començar a cobrar, però menys que els homes, quan ella ja s’havia retirat i el waterpolo femení va començar a guanyar medalles, relata Mati de Miguel.

Per la Maria Guixà, el que ha convertit el waterpolo femení en una potència mundial és l'engranatge format per la tecnificació dels clubs i l'aposta per les jugadores:

"Es cuida la base, es professionalitza el primer equip i hi ha els centres d'alt rendiment, que permeten fer el salt a participar en la selecció espanyola: campiona d'Europa, del món i olímpica; i és la demostració que les coses aquí es fan bé."

La waterpolista Laura Ester, portera de l'equip que va guanyar l'or olímpic de París, va descobrir el waterpolo amb la Mati de Miguel, i atribueix l'èxit a creure's capaces de guanyar i donar-ho tot.

Escola femenina de waterpolo

"Els triomfs del waterpolo femení han fet un efecte crida", reconeix la Mati de Miguel. En la majoria de clubs ja hi ha nenes des de prebenjamí, i tenen les mateixes facilitats que els nois

La Mati de Miguel sap molt bé què necessita cada jugadora i com fer que donin el millor d'elles mateixes amb esforç i concentració

La Lucía té 13 anys i de la Mati de Miguel ha après a no rendir-se amb esforç i constància, i voldria arribar a la selecció espanyola i a les Olimpíades. L'Ona, de 10 anys:

"La Mati m'ha ajudat a estimar el waterpolo, a confiar en mi mateixa i a esforçar-me molt per millorar cada dia."

L'Amàlia, de 8 anys, de la Mati ha après crol i bicicleta, i voldria arribar al cadet. A la Carla, d'11 anys, li agraden els valors i l'acció que li ha transmès la Mati amb el waterpolo, i amb aquest esport voldria arribar molt lluny. La Lucía, de 17 anys:

"Amb la Mati he après la importància de la natació, i que no la podem enganyar mai per nedar ni una piscina menys. Ens coneix molt a totes, de seguida sap si ens preocupa alguna cosa. Tothom se l'estima i és com una mare a la piscina." 

La Mati de Miguel va ensenyar a nedar i a jugar a waterpolo a l'entrenadora del primer equip del Medi, Marian Diaz:

"La Mati de Miguel va posar la primera pedra per fer el primer equip infantil íntegrament femení, que no existia; jugàvem contra nens i ens donaven unes pallisses increïbles. El waterpolo femení li deu molt a la Mati, sempre ha fet bandera de la igualtat."

La Mati de Miguel recorda sempre a les noies de l'escola de waterpolo el que els ha costat arribar fins aquí perquè siguin lluitadores

La Mati de Miguel entrena els fills de l'Anna Pardo, excapitana de la selecció espanyola de waterpolo femení:

"Tenir-la d'entrenadora és un regal, sap molt bé què necessita cada infant i com fer que donin el millor d'ells mateixos, combinant disciplina i concentració".

L'Anna Pardo lamenta que encara falta visibilitat del waterpolo femení, i el que té implícit, com les estructures de club.

El waterpolo viu el moment més dolç, reconeix l'entrenadora Marian Diaz, que apunta orgullosa que han estat campiones en totes les categories,

"Però encara costa molt que es confiï en les dones com a entrenadores o directives."

"Manca una dona seleccionadora", reivindica la Mati de Miguel, com ja hi ha en altres països, "i equiparar els sous dels jugadors i les jugadores, i més suport institucional al waterpolo femení".

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí