L'Article 

Jordi Coll i Marta Tomasa. Conciliar escenaris i criança és possible?

Sis de cada deu intèrprets catalans, actors, ballarins i artistes visuals viuen sota el llindar de la pobresa. Com s’ho fan per criar?

 A “L’ofici d’educar” parlem de com conciliar escenaris i criança amb la parella Jordi Coll, actor, cantant i ballarí, i Marta Tomasa, ballarina, actriu i coreògrafa. Estimen amb passió els escenaris i la família a parts iguals, tot i que reconeixen que han hagut de fer renúncies pels seus fills: la Jael i el Pau, de 6 i 8 anys. Viuen amb la incertesa de no saber quan els sortirà una feina, han de ser versàtils i no tenen gaire opció per triar si volen cobrar. Però dalt d’un escenari senten plenitud.

Enamorats del teatre

 La Marta Tomasa de petita assajava davant del mirall les coses xungues de la vida, i es va enamorar del teatre musical amb “Estan tocant la nostra cançó” i la Coco Comin. Amb els anys ha descobert que la clau per sobreviure als escenaris és la versatilitat: és ballarina, actriu i coreògrafa. Ha treballat amb grans musicals, com “Fama” o “Grease”, “Turandot”, amb la Gispert i Dario Fo, “El rei Peret”, al cine, o l’obra “Pares normals” d’Els Amics de les Arts. Assegura que pujar als escenaris és màgic, que cura i que l’ha salvat de la duresa de la realitat. El Jordi Coll des de petit explicava històries, i del Batxillerat tecnològic va saltar al teatre musical. Ha participat a “Hair” i “L’alegria que passa”, a la televisió a “El secreto de Puente Viejo” i ho va petar amb la sèrie “Merlí: Sapere aude”. Per a ell pujar a l’escenari és el nirvana, estar present i oblidar-ho tot.

Es poden conciliar escenaris i criança?

 La Marta estava embarassada mentre feia “Grease”, però no ho va dir fins al darrer dia perquè el ballarí no la llancés enlaire amb por. Assegura que durant els dos embarassos va treballar fins als 8 mesos i que quan va haver de tornar, molt aviat, li van adaptar el personatge. Amb un nadó, van actuar dos anys a Madrid a la sèrie “El secreto de Puente Viejo”, però amb l’embaràs del segon fill van decidir tornar a Barcelona buscant xarxa familiar i l’estil de criança que volien, i reconeixen que han tingut “una altra carrera”. També els ha costat seguir fent teatre musical, perquè ni els horaris ni les llargues gires els permeten conciliar com els agradaria. Admeten que han rebutjat propostes buscant l’equilibri entre feina i criança, i que no poden escollir projecte si volen cobrar. Al teatre els toca treballar quan la resta fem festa: caps de setmana i festius. I reivindiquen iniciatives com la del Kursaal de Manresa, que mentre feien funció s’ocupaven dels seus fills, però que no va tenir continuïtat, i sovint han de tirar dels avis.  

Temps de mapaternitat

Asseguren que treballar als escenaris també té coses bones: no tenen horaris estipulats i quan no treballen tenen temps de qualitat de parella i amb els fills; i els poden portar i anar a buscar a l’escola. El Jordi Coll es va posar faldilles per fer costat al seu fill mentre en volia portar, i no els importa significar-se amb el que pensen o senten. I durant la pandèmia ho van fer amb la sitcom “Agora o nunca”. La Marta Tomasa fa coreografies còmiques amb els seus fills i cançons populars de picar de mans en català amb el cantant Rikki Arjuna per a les criatures. Són pares implicats en l’educació dels seus fills i esperen de l’escola que els atengui emocionalment i els doni un bon nivell acadèmic. Aposten per millorar l’educació artística des de petits: la dansa, el teatre, la música; que s’inverteixi més en cultura i també apujar els sous del sector, perquè asseguren que a Madrid es paga més per la mateixa feina. Marta Tomasa afirma que dedicar-se a l’espectacle és un tresor i una condemna, perquè et connecta amb qui ets, i si no ho fas moriràs; i perquè és 100 % vocacional conclou Jordi Coll. 

Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí