La societat del consumisme triomfa amb productes hipersexualitzats de dones per a nenes, com la Barby. Un videojoc ven més si té característiques sexuals, i una nena de deu anys té més “likes” a TikTok si penja una foto amb biquini. Amb la hipersexualització, la sexualitat es posa al centre: la vestimenta, ser sexi, pintar-se les ungles, gens propi de la infància. I s’ignoren la resta de qualitats i capacitats de les nenes. El món audiovisual perpetua els rols de gènere que impacten en l’autoestima dels menors. Com podem tenir infàncies lliures hipersexualització? Com es pot detectar el sexisme d’un producte audiovisual? En parlem a “L’ofici d’educar” amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar; Anna Plans, presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya; Patricia Luján, directora creativa amb perspectiva de gènere, que ens presenta el projecte “Enfoquem en púrpura” de Metges del Món; i Nuria Valero, d’escoles cooeducatives de Sant Cugat del Vallès. Sentirem l’humor del pare primerenc de bessones Sergi Vives. I acabarem amb “Com educo”, amb Lara Terradas.

L'Article

Infàncies lliures d’hipersexualització

El món audiovisual perpetua el sexisme, els rols de gènere i els estereotips que impacten en l’autoestima dels menors

La societat del consumisme triomfa amb productes hipersexualitzats de dones per a nenes, com la Barby. Un videojoc ven més si té característiques sexuals, i una nena de deu anys té més “likes” a “TikTok” si penja una foto amb biquini. Amb la hipersexualització, la sexualitat es posa al centre: la vestimenta, ser sexi, pintar-se les ungles, gens propi de la infància. I s’ignoren la resta de qualitats i capacitats de les nenes.

Les conseqüències de la hipersexualització

Quan un infant està en construcció, els models, referents, missatges, valors i principis que s’absorbeixen de l’entorn configuren la idea de qui és. Quan hi ha hipersexualització, sexualitat primerenca, diem a les nenes que són vàlides si els seus atributs sexuals secundaris, que encara no s’han desenvolupat, són prioritaris en la seva identitat, alerta la psicòloga Elisenda Pascual. Quan disfressar-se va més enllà del joc de simular el món adult, les nenes passen a ser objectes en lloc de subjectes. I això és una forma de violència contra les nenes que s’ha normalitzat a la publicitat, les sèries, la música i els videojocs, reconeix Anna Plans, presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya. Al món audiovisual es perpetuen els rols i estereotips de gènere amb una mirada masculina i heterosexual. I calen noves mirades amb perspectiva de gènere, nous referents i un llenguatge inclusiu lliure de sexismes, assegura Patricia Lujan, directora creativa amb perspectiva de gènere.

Protegir els menors de la hipersexualització

 Podem protegir les criatures donant exemple amb el que mirem, fomentant la comunicació des de petits, posant límits sans, mostrant-los què diuen les evidències, fomentant el cervell social, educant per protegir la intimitat i oferint bons referents, assegura l’Anna Plans. La tecnologia perpetua els rols de gènere, té més visibilitat i hi ha menys control. L’experta alerta de les sexigramers que venen el cos i la intimitat a canvi de “likes”, i assegura que s’ha de legislar per un control proactiu a les xarxes. Cal també responsabilitat política, institucional i social, coincideixen les expertes. Dificultar l’accés dels menors a continguts inadequats quan estan en construcció, reivindica Elisenda Pascual, que no entén que, si és possible, no es faci encara. I alerta que més del 70% del contingut de pederastes i pedòfils són continguts que compartim les famílies. I cal també que els adults fem una deconstrucció de l’educació rebuda: patriarcal, masclista, racista i capacista, suggereix Patricia Luján.

Acabar amb els rols de gènere a l’escola passa per reconèixer que existeixen i es perpetuen, assegura Núria Valero, d’escoles coeducatives de Sant Cugat del Vallès. I una vegada identificats, treballar-los com a centre amb els materials d’escoles coeducatives i oferint diversitat de referents. I us proposem 3 llibres: “Respeta mi sexualidad. Educar en un mundo hipersexualizado” d’Anna Plans; “L’ombra de la Clara” sobre l’abús sexual d’“Elisenda Pascual” i “Pechos Fuera” de Patricia Lujan.

Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí