La paraula "postpart" sol tenir connotacions negatives, i de vegades, com a la pel·lícula "Salve Maria", la maternitat és una experiència que pot ofegar i fer emergir les emocions més fosques.

El postpart és un moment de canvis vitals, de vulnerabilitat màxima, de mil primeres vegades, de nits eternes, d'inseguretats, de cansament, de desesperació, de dolor; però també de bellesa, d'amor, de reconnexió amb el cos i de transformació, asseguren les expertes.

Per la psicòloga perinatal Elisenda Pascual, autora de "Maternitat invisible":

“El postpart és una etapa molt sensible en què s’ha de permetre abaixar el ritme i descansar; tenir una xarxa de suport, una parella implicada si hi és; i cuidar la salut integral per afavorir el vincle mare-nadó”.

El postpart és una etapa molt sensible plena de canvis, esgotament i emocions ambivalents que si s'acompanya pot ser una oportunitat

Amb el part neixen una mare i un pare

Per cuidar el nadó, la mare necessita que la cuidin, i llavors té el superpoder de fer sentir bé la criatura, assegura Laia Aguilar, llevadora, autora del llibre “Conoce tu posparto. 40 días y 500 noches”.

A l’Aina, que té una filla d’un mes, li falta suport i hores de son per centrar-se en la criatura i reconeix molta ambivalència emocional, moments que la desborda la por, la culpa i la tristesa:

“He perdut la meva autonomia i improvisació, totes les rutines estan molt marcades i m’obliga a demanar ajuda, i em costa”.

La Laura fa cinc mesos que han tingut el tercer fill, i els altres dos tenen 10 i 7 anys:

“És complicat, hem dividit les tasques, ell fa la casa i jo m’entrego plenament a la criança i els porto a l’escola. I ara sí, sento molta confiança.”

El Pau ha tingut una primera filla:

“La meva funció és crear un espai segur d’intimitat i confort per a elles, i quan no faig tasques domèstiques passo temps amb la filla per conèixer-la millor.”

La missió de la parella és cuidar de la mare perquè pugui cuidar del nadó, i quan la mare descansa aprofitar per conèixer millor la criatura

Al Pau l’emociona i l’omple d’orgull com fa de mare la seva parella, afrontant les dificultats. A la seva parella, la Inés, tot i que ha sentit molt d’amor amb la maternitat, la lactància li ha fet molt mal, està cansada i assegura que se sent molt mamífera i li costa deixar que agafin la criatura:

“Ens organitzem com podem, agafant permisos i vacances. Trobo a faltar unes polítiques de conciliació de veritat.”

El tsunami del cos

Per la llevadora de parts a casa Imma Campos, autora d'“El poder del embarazo”, el nostre cos està dissenyat per gestar i parir, però cal veure com s'acompanya el postpart i donar eines a les dones.

Per la Mireia Grossmann, fisioterapeuta i autora d'"El suelo pélvico al descubierto": 

“El millor regal que ens podem fer després de la marató del part és mirar què ha passat al cos, i fer una revisió del sol pelvià. Qualsevol problema en el món urinari, anal, sexual i ginecològic és territori de sol pelvià”.

Però n'estem molt desconnectades, lamenta Grossmann, perquè encara és tabú per moltes dones.

S’ha de veure com ha estat el part, si vaginal o per cesària --en tots dos casos incideix en el sol pelvià--, si s’ha protegit o no el sol pelvià durant l’embaràs, i si cal fer rehabilitació:

“Una noia va venir amb la seva parella, que ens va dir: ‘la meva dona s’ha destrossat el sol pelvià pel nostre fill, és un problema de família’, i l’ajudava en tots els exercicis, i és la recuperació més ràpida i bonica que he vist.” 

El millor regal que ens podem fer després del part és mirar què ha passat al cos, i fer una revisió del sol pelvià

La creença que després de la quarantena es pot recuperar l’activitat sexual fa molt mal, sentencia Grossmann, que recomana fer sexe quan la dona en tingui ganes i afavorir sobretot la connexió corporal i emocional en aquesta etapa.

El vincle mare-nadó

Per la llevadora Imma Campos, igual que calen 9 mesos per a la creació del nadó, es requereixen 9 mesos per tenir una bona vinculació amb el nadó. Hi ha també una lluna de mel després de parir:

“Després del part hi ha pics d’oxitocina a través del contacte amb el nadó i l’alletament perquè ens enamorem del nadó, el cuidem i es creï vincle. S’experimenten moments de molt paler, connexió i amor infinit, i se’n parla poc.”

La dona està sintonitzada amb les ones cerebrals del nadó per llegir les seves necessitats, assegura Campos, però cal silenci, recolliment, calma i intimitat per afavorir-ho.

Hi ha mares que no senten aquest vincle amb el nadó, reconeix Campos, perquè amb el naixement s’activen memòries del que vam rebre quan érem nadons que es poden reviure:

“S’ha d’acceptar, entendre que és normal, i acompanyar-ho amb meditació, respiració i relaxació perquè es pugui anar diluint. El postpart és un temps de sanació.”

També es pot sentir el que es coneix com a fòbia d’impulsió, afegeix Laia Aguilar:

“La por de tornar-se boges i fer mal als fills, que no vol dir que es vulgui fer, el que cal és explicar-ho i evitar estar soles amb el nadó.”