El gènere, capitalitzat per Trump i l’extrema dreta, és la porta d’entrada per a alguns joves a discursos racistes, intolerants i d’odi

Donald Trump, en el discurs de presa de possessió, va cancel·lar la política de gènere i raça, i va sentenciar que només hi ha dos gèneres: home i dona.

Dies més tard, el Marc, de 13 anys, i el Pau, de 20, afirmaven que és una tonteria considerar alguna cosa que no sigui ser un home o una dona, i que ser trans, una bicicleta o un gos només és una invenció de la ment; i reivindicaven “ser normals”, farts de la deriva woke i l’apologia LGTBI.

El discurs de Donald Trump cala entre els joves perquè és trencador i s’escapa de l’status quo, argumenta el corresponsal de Catalunya Ràdio Francesc Garriga:

“El que proposa Trump els agrada perquè va en contra d’un món que no funciona. Es mostra com un home d’acció, divertit i proper, que ho canviarà tot, allunyat dels polítics tradicionals.”

El trumpisme proposa tornar a “la normalitat”, als valors tradicionals, amb un discurs molt senzill: blanc o negre; estàs amb mi o contra mi; o ets home o ets dona. I si estàs al mig, com els trans, no has d’existir, constata Garriga.

Trump cala entre els joves perquè és trencador i s’escapa de l’status quo, amb un discurs que dona repostes simples a problemes complexos 

L’efecte Trump ha arribat a les aules?

Un terç dels joves catalans se situen en posicions de dreta i d’extrema dreta, segons la darrera enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. A les aules sentim molt els discursos de dretes que veiem a les xarxes socials, reconeix l’educador sexual, professor i activista trans Teo Pardo:

“Els discursos resistents als avenços feministes no són nous, però ara estan més amplificats i arriben als fills de famílies progres, i això té molt a veure amb les xarxes, que arriben on no ho fan els mitjans tradicionals”.

Discursos senzills com el de Donald Trump connecten amb la part més emocional d’un sector de joves, explica el psicòleg Joan Roa:

“Connecten amb les seves preocupacions i necessitats, com una solució màgica, immediata i polaritzada, en un context d’individualisme, mancat d’educació afectivosexual”.

Són joves que no han viscut els avenços i les reivindicacions del passat i no són conscients del que ha costat arribar fins aquí, relata el psicòleg.

Discursos sobre l’equitat, la inclusió, la diversitat o la violència de gènere, sobre els quals hi havia cert consens social, ara són objecte de ridiculització, simplificació, crítica i negació per part de polítics com Trump en nom de l’antiwokisme, lamenta el sociòleg Jordi Bonet.

Els discursos resistents als avenços feministes estan més amplificats i arriben també als fills de famílies progres

Radiografia d’aquests joves

Des del món adult esperem coherència entre valors, discursos i actituds, i ens espantem amb els seus discursos provocadors, explica Teo Pardo:

“Però al darrere hi ha la voluntat de sentir-se únics, de pertànyer, i demanar un altre món perquè no els agrada el que els estem deixant: cremat, individualista i desconnectat a nivell humà”.

Però, malgrat els seus discursos radicals, són joves amb valors de justícia, que defensen els seus companys i companyes a l’aula quan cal, puntualitza Pardo. Jordi Bonet, professor que ha analitzat l’antifeminisme i el negacionisme de gènere en la generació Z, ha observat una polarització i una bretxa de gènere:

“Mentre que per a les noies el feminisme s’ha vist com un empoderament, entre alguns sectors dels nois cis, heterosexuals, s’ha vist com una amenaça a la seva pròpia identitat, i s’identifica amb el poder i l’establishment”.

No és responsabilitat d’ells l’ascens de l’antifeminisme ni l’extrema dreta, però son una esponja dels inputs que els arriben de les xarxes: i d’aquí la gran responsabilitat del que passa a les xarxes, alerta Bonet. No és un retorn al sexisme modern, assegura el sociòleg, sinó sexisme invers:

“No neguen els avenços del feminisme, però creuen que ja s’ha arribat a la igualtat, i ara el feminisme és contraproduent, els situa en posició de desavantatge respecte a les dones i cal recular.”

El feminisme entre alguns joves s'ha vist com alguna cosa lligada al poder i una amenaça a la seva pròpia identitat 

Què podem fer per aturar l'efecte trump entre els joves?

Pel sociòleg Jordi Bonet cal un contrarelat per afrontar les narratives antifeministes i neomasclistes:

“El tema del gènere és central en el discurs de Trump i de l’extrema dreta, i sol ser una via d’entrada a discursos racistes, d’intolerància i d’odi contra la comunitat LGTBI, les feministes i les persones racialitzades”.

És important que, quan els parlem de gènere, no només parlem de dones, sinó també de processos de construcció de la masculinitat i pensem intervencions amb ells, apunta Bonet. I fer-los conscients de l’impacte dels seus discursos excloents amb determinats col·lectius, apunta Joan Roa:

“Perquè afecten els col·lectius atacats amb neguit, por i malestar. Però també a tota la societat en termes de convivència i cohesió, i poden ser l’avantsala de discriminacions i violències, i això és molt perillós”.

Els joves tenen una energia revolucionària i preciosa de voluntat de canvi, apunta Pardo:

“Necessiten ser escoltats, reflexionar sobre què vol dir ser homes, acompanyar-los amb exemples propers que despertin la seva empatia, i oferir-los referents de masculinitats alternatives i igualitàries.”

I sobretot que entenguin que l’algoritme ofereix continguts esbiaixats i polaritzats que generen clics, atenció i, per tant, diners; i algú al darrere de tot això s’enriqueix. I això passa per formar-los en l’alfabetització digital, afirma Pardo.

Acompanyar-los amb exemples propers que despertin la seva empatia: pares, educadors, entrenadors, mestres, i oferir-los referents de masculinitats alternatives i igualitàries