Fins al 70% del cobalt procedent de la República Democràtica del Congo ha tingut algun vincle amb el treball infantil

L'or blau de la tecnologia, que proveeix de bateries recarregables els nostres dispositius, explota 40.000 nens. Alguns només tenen 6, 7 i 8 anys, i fan jornades de 12 hores diàries, 7 dies a la setmana, a les mines de cobalt, de diamants, d'or o de coltan del Congo, un dels subsols més rics del món.

Són infants que arrisquen la vida per 2 dòlars al dia o menys, exposats a substàncies tòxiques i a treballs perillosos, perquè al ser petits es colen més fàcilment pels túnels, denuncia Siddharth Kara, investigador, escriptor i activista, autor de “Cobalto Rojo, el Congo se desangra para que tu te conectes", finalista amb aquest treball al Premi Pulitzer.

A "L'ofici d'educar" responem a la preocupació del Nil de 6è de primària de l'escola Doctor Alberich i Casas (Reus) sobre l'explotació infantil a les mines d'Àfrica.

L'or blau de la tecnologia, que proveeix de bateries recarregables els nostres dispositius, explota 40.000 nens"(Foto Siddharth kara). 

Infants a les mines d'Àfrica

Xavier Aldekoa, periodista de la Vanguardia a l'Àfrica i autor de "Quijote en el Congo", ha baixat a les mines:

"Hi veus nens, dones portant nadons a l'esquena, embarassades, homes en situació de semiesclavitud, sense drets, en condicions deplorables, sense mesures de seguretat, abusos i violència. Si hi ha un esfondrament queden atrapats, i si diuen alguna cosa els maten."

Una realitat crua que supera la voluntat de molts infants d'anar a l'escola, lamenta Aldekoa, Premi Ortega i Gasset de periodisme per les seves publicacions a la Vanguardia que afegeix que el que passa al Congo és estructural i sistèmic.

La corresponsal de Catalunya Ràdio a l'Àfrica Gemma Parellada, Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado, explica que trobar nens soldat i infants treballant a les mines és una realitat:

"Ens hem d'imaginar la mina com una extensió de més de 1.000 km amb petits forats amb milers de persones que extreuen minerals de manera artesanal. A les mines de diamants, com que els infants són més lleugers, els baixen amb una corda per fer l'extracció."

I això passa amb tots els recursos naturals del Congo, assevera l'autora de "Viatge al punt zero de la tecnologia", que lamenta que s'ha destruït tot el teixit social i tothom pot fer el que vol sense impunitat.

Les condicions de vida miserables dels infants a les mines i a les pedreres va corprendre també l'escriptor i mosso d'Esquadra Marc Pastor, autor de "Riu de safirs", quan va anar a adoptar el seu fill.

Mina de coltan a Numbi, a l'est de la República Democràtica del Congo (foto Xavier Aldekoa)

Dispositius tacats de sang

El cobalt és un component essencial de les bateries recarregables, perquè la bateria s'escalfi menys, duri més i es recarregui més ràpid. Els nostres aparells tecnològics no estan lliures de sang ni de patiment infantil, denuncia Siddharth Kara:

"3/4 parts del cobalt mundial s'extreu del Congo en condicions infrahumanes i atroces, causant també la destrucció massiva del medi ambient. El nostre estil de vida recarregable està tacat amb la sang del poble congolès."

Països i empreses de tot el món tenen interessos al Congo, assegura la periodista Gemma Parellada:

"S'extreu la roca amb el mineral impregnat, es neteja i es ven a peu de mina a un intermediari, que el porta al poblat més proper; i allà es ven a un segon comprador i passa la frontera i entra al mercat internacional. Va cap a Àsia, on es transforma i finalment arriba a la industria electrònica."

D'aquí que sigui tan difícil el control sobre la traçabilitat, assegura Parellada, que explica que els intents per regular-ho no han prosperat, i que fins i tot es venen certificats per a les mines verdes: lliures de treball infantil i violència.

"No podem desvincular la nostra vida tecnològica de l'explotació que s'està fent al Congo" (Foto Gemma Parellada)

Què hi podem fer?

Que un país tan ric en recursos naturals tingui tanta pobresa s'entén per l'explotació sistemàtica i històrica que ha viscut el país, apunta Xavier Aldekoa:

"Primer amb els esclaus a les plantacions d'Amèrica, després l'ivori de les tecles de piano; el coure per a les bales de la Primera Guerra Mundial; l'urani de la Segona Guerra Mundial, i més recentment l'or, els diamants, el cobalt i el coltan."

S'afavoreix un caos al país que facilita l'espoliació i els beneficis milionaris, i que difumina la traçabilitat dels minerals, denuncia Aldekoa:

"Falta invertir en la riquesa del país per garantir la subsistència de les famílies, i per part de les empreses falta assumpció de responsabilitat de les seves cadenes de subministrament."

I sobretot falta regulació dels governs, que és encara molt recent i no contempla conseqüències si no es mostra la traçabilitat, assegura Parellada. I falta consciència com a consumidors, assegura Siddharth Kara

"Realment és necessari actualitzar el mòbil cada any? Hem de comprar un cotxe elèctric per un futur verd a costa de la gent del Congo, on es genera destrucció i patiment? Tot plegat és una tremenda hipocresia."

Combatre la indiferència del primer món al que passa al Congo, no des de la culpa, sinó des de la responsabilitat, perquè som part del problema, demana Parellada. I per conscienciar els adolescents, el Nil ens proposa el llibre "Connexions", d’Elizabeth Stewart.