L'Article 

Francesco Tonucci “És urgent tornar als infants el temps lliure”

Referent mundial a l’hora de mirar amb ulls d’infant els nens i nenes, reivindica la infància com l’etapa més important de la vida

Francesco Tonucci, psicopedagog, professor, dibuixant i investigador reconegut i premiat, és el creador de la “Ciutat dels infants”, una xarxa de més de 200 ciutats del món més sostenibles i jugables en 15 països. I aposta per l’autonomia, el joc lliure, i escoltar les criatures perquè ens ajudin a millorar la política i la societat.

Què és la infància?

Pel pedagog Francesco Tonucci hi ha dues maneres de concebre l’infant. Una seria veure’l com un ésser incapaç, un recipient buit amb un baix nivell de coneixements en espera de ser educat o sobreprotegit per ser un futur adult i nosaltres com el model que ignora l’infant d’avui. I una segona visió, que és la seva, en què la infància és la part més important de la vida, sabem coses des del moment que naixem i evolucionem gràcies a dos motors: l’amor i el joc. Explica Tonucci que en el passat la infància no tenia valor i, per tant, es deixava que els infants “perdessin el temps” amb el joc lliure als carrers i les places. Mentre que ara, reconeguda la importància de la infància, el temps s’ha d’aprofitar per fer múltiples activitats perquè, si no, se’l mengen les pantalles, lamenta el pedagog. Ha desaparegut el temps lliure, i és urgent tornar als infants el temps lliure i el joc, perquè és el temps més preciós per als nens i nenes. Tonucci demana a les famílies que deixin sortir les criatures al carrer i que des de petits tinguin amics reals.

La veu dels infants

El punt de vista dels nens ajuda a fer una política millor, argumenta Francesco Tonucci. Els nens pensen diferent, són subversius i revolucionaris i ens interpel·len sobre qüestions fonamentals. D’aquí va néixer el 1991 el projecte “La ciutat dels nens” i els consells dels infants, amb la voluntat d’obrir la ment dels alcaldes a les necessitats de tota la ciutadania, com la responsabilitat de la ciutat, perquè els infants puguin anar sols i segurs a l’escola, amb més espais jugables. Hi ha 200 ciutats al món que segueixen la ciutat dels nens, entre les quals Barcelona, però en falten moltes encara. La infància dura poc temps i el que no passa en aquesta etapa tindrà efectes greus, alerta preocupat el pedagog

El bon mestre i la bona educació

El bon mestre ha d’estimar l’escola i viure-la bé perquè la visquin bé els alumnes, assegura Francesco Tonucci. El docent no s’ha de sacrificar pels alumnes, sinó que ha de gaudir amb l’educació. I així crear un ambient positiu, i una experiència preciosa motivada per l’interès i el gust. Cal reconèixer els docents com les persones més importants de la nostra societat amb sous dignes i la millor formació, reivindica el pedagog. L’educació ha d’estar encaminada a desenvolupar la personalitat, les actituds i capacitats de cada infant fins a l’excel·lència, assegura Francesco Tonucci. I per aconseguir-ho proposa trencar l’homogeneïtat d’edats i superar la idea de l’aula per anar a la idea de tallers: educar per la cooperació, la responsabilitat i la cura. I mai abandonar o expulsar els alumnes, que, humiliats i vençuts, poden caure en mans de la criminalitat. Més del 90% de les persones que formen part de les organitzacions criminals a Itàlia no han acabat l’ensenyament obligatori, constata el pedagog.

Podeu conèixer el pensament de Francesco Tonucci als llibres “Per què la infància”, “Perill nens, apunts d’educació”, “Manual de guerrilla urbana”, “Els infants pensen d’una altra manera”, “Quan els nens diuen prou” i amb les vinyetes d’“El Frato”, on retrata amb ironia el seu pensament educatiu.

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí

(Traducción al castellano)

Francesco Tonucci: “Es urgente devolver a los niños el tiempo libre”.

Referente mundial en la mira de la infancia desde los niños-as, reivindica la infancia como la etapa más importante de la vida

Francesco Tonucci, psicopedagogo, profesor, dibujante e investigador, reconocido y premiado, es el creador de la “Ciudad de los niños”, una red de más de 200 ciudades del mundo más sostenibles y jugables en 15 países distintos. Y apuesta por la autonomía, el juego libre y escuchar a las criaturas para que nos ayuden a mejorar la política y la sociedad.

¿Qué es la infancia?

Para el pedagogo Francesco Tonucci hay dos maneras de concebir al niño: como un ser incapaz, un recipiente vacío con un bajo nivel de conocimientos, a la espera para ser educado o sobreprotegido, para ser un futuro adulto; y nosotros somos el modelo, ignorando el niño de hoy. Y una segunda visión, que es la suya, en la que la infancia es la parte más importante de la vida, donde sabemos cosas desde el momento que nacemos y en la que evolucionamos gracias a dos motores: el amor y el juego. Explica Tonucci que en el pasado la infancia no tenía valor, y por lo tanto se dejaba “perder el tiempo” a los niños con el juego libre en las calles y las plazas. Mientras que ahora, reconocida la importancia de la infancia, el tiempo se tiene que aprovechar para hacer múltiples actividades o se lo comen las pantallas, lamenta el pedagogo. Ha desaparecido el tiempo libre, y es urgente devolver a la infancia el tiempo libre y también el juego libre, porque es el tiempo más precioso para los niños y las niñas. Tonucci pide a las familias que dejen salir a las criaturas a la calle y que desde pequeños tengan amigos reales.

La voz de la infancia

El punto de vista de los niños ayuda a hacer una mejor política, argumenta Francesco Tonucci. Los niños piensan distinto, son subversivos y revolucionarios y nos interpelan sobre cuestiones fundamentales. De aquí nació en 1991 el proyecto de “La ciudad de los niños” y los consejos de la infancia, con la voluntad de abrir la mente de los alcaldes a las necesidades de todos los ciudadanos. Y también surgió la responsabilidad de la ciudad para que los niños y niñas puedan ir solos y seguros a la escuela, con espacios más jugables. Hay 200 ciudades en el mundo que siguen a la ciudad de los niños, entre ellas Barcelona, pero aún faltan muchas más. La infancia dura poco tiempo y lo que no pasa ahora tendrá graves efectos, alerta preocupado el pedagogo.

El buen maestro y la buena educación

 El buen maestro tiene que amar la escuela y vivirla bien, para que también la vivan bien los alumnos, asegura Francesco Tonucci. El docente no tiene que sacrificarse para sus alumnos sino disfrutar con la educación. Y de esta manera crear un ambiente positivo y una experiencia preciosa motivada por el interés y el gusto. Es importante reconocer a los docentes como las personas más importantes de nuestra sociedad con sueldos dignos y la mejor formación, reivindica el pedagogo. La educación tiene que estar encaminada a desarrollar la personalidad, las actitudes y capacidades de cada niño hasta la excelencia, asegura Tonucci. Y para conseguirlo propone: romper la homogeneidad de edades y superar la idea del aula para ir a la idea de talleres: educar para la cooperación, la responsabilidad y el cuidado. Y nunca abandonar o expulsar a los alumnos, que humillados y vencidos pueden caer en manos de la criminalidad. Más del 90% de las personas que forman parte de las organizaciones criminales en Italia no han terminado la enseñanza obligatoria, constata el pedagogo.

Podéis descubrir el pensamiento de Francesco Tonucci en los libros “Por qué la infancia”, “Peligro niños, apuntes de educación”, “Manual de guerrilla urbana”, “Los niños piensan de otra manera”, “Cuando los niños dicen ¡basta!” y con las viñetas de “El Frato” donde retrata con ironía su pensamiento educativo.