L'ARTICLE 

Signes d’alarma per detectar si el meu fill/filla té un trastorn mental

La detecció precoç dels trastorns mentals en la infància i l’adolescència és clau per ajudar-los i estalviar patiment

La probabilitat de tenir un problema de salut mental en la població infantil i adolescent oscil·la entre el 10 i el 20%, i entre un 4 i un 6% patiran un trastorn mental greu.

D’un 50% a un 70% de les malalties psiquiàtriques de l’edat adulta comencen a desenvolupar-se en la infància o l’adolescència; d’aquí la importància de la detecció com més aviat millor.

Què és un trastorn mental?

Al periodista Roger de Gràcia ja als 10 anys se’l menjaven la tristesa i l’angoixa, però no ho va explicar a ningú per no ser titllat de boig; i el diagnòstic de fòbia social crònica no va arribar fins a la vida adulta quan ja s’havia fet un fart de patir, i així ho explica al llibre “Digue’m boig”.

Pel Dr. Joaquim Puntí, psicòleg clínic i coordinador de l'hospital de dia d'adolescents del Parc Taulí de Sabadell, la detecció precoç és clau per prevenir complicacions:

“El trastorn mental es manifesta amb canvis en el pensament, sentiments o conductes que limiten la capacitat de funcionament. En la primera infància trobem retards en el desenvolupament o l’adquisició d’aprenentatges o habilitats socials. I a l’adolescència detectem trastorns de la conducta alimentària, depressió, trastorns d’ansietat, autolesions i conducta suïcida.” 

Els trastorns mentals són d’origen multifactorial, alguns amb base genètica i d’altres d'ambientals relacionats amb l’aferrament o vivències traumàtiques, assevera el Dr. Puntí.

En la primera infància es poden identificar retards en el desenvolupament o l’adquisició d’aprenentatges o habilitats socials, és essencial la identificació precoç dels transtorns mentals 

Signes d’alarma d’un trastorn mental en la infància i l'adolescència 

En la població infantojuvenil la simptomatologia no està tan definida, però tot i així hi ha senyals d’alarma molt clars, subratlla el Dr. Joquim Puntí:

“Quan no s’assoleixen les fites de desenvolupament que correspondria per edat. Quan s’observa una ruptura biogràfica, com un noi rialler i sociable que de cop i volta deixa de comunicar-se. Quan a l’inici escolar hi ha moltes dificultats d’aprenentatge, incapacitat de parar quiet, planificar o rebequeries. Quan hi ha canvis en l’estat d’ànim, problemes alimentaris o comportament addictius, per trobar sortida al malestar.”

Davant de qualsevol signe d’alarma no s’ha de tenir por a consultar l’especialista, defensen Puntí i Batalla. Alba Rius, psicopedagoga d’un centre de secundària, ha detectat més ansietat, trastorns de conducta alimentària i un augment del malestar emocional a l’aula, que de vegades es gestiona amb les autolesions:

“Els signes d’alerta són una conducta poc esperable o bé molt intensa o d’apatia, que pot ser indicatiu que alguna cosa passa. És essencial crear espais de confiança on l’alumnat se senti segur per expressar el que el neguiteja i el fa patir. Escoltar per conèixer l’adolescent i detectar anticipadament els possibles trastorns.”

I derivar, si cal, l’alumne al centre de salut mental i juvenil o bé a l'Aquí t’escoltem o el Konsulta’m.

Cal crear espais de confiança on l’alumnat se senti segur per expressar el que el neguiteja i el fa patir

Com abordar els trastorns mentals infantojuvenils?

Per la psicòloga clínica Roser Batalla, perquè la criatura o l’adolescent expressi el seu malestar és important:

“Crear espais de diàleg amb els fills, sense judici ni crítica, i tenir la capacitat d’observar el comportament, l’estat d’ànim, si dormen bé o mengen bé o no. I també són útils els contes, el dibuix o els ninos per representar les vivències, siguin les que siguin.”

Tot i que el diagnòstic pot ser un alliberament inicial, no viure ni definir l’infant des de l’etiqueta, proposa la psicòloga. Pel Dr. Joaquim Puntí, el més eficaç per abordar els trastorns mentals infantojuvenils són els tractaments psicològics, i només si cal la medicació:

“No es pot medicar la tristesa, l’ansietat o la desesperança. Em preocupa que es vegin les emocions com un problema de salut mental, sense emocions no hi ha vida, hem de fer adolescents resilients.”

El programa Henka, de l’Hospital Sant Joan de Déu, dirigit a la prevenció del benestar emocional de joves i famílies, treballa diferents habilitats a les escoles per fomentar la resiliència.

No viure ni definir l’infant des de l’etiqueta, és una descripció per ajudar-lo sobretot a partir dels tractaments psicològics