L'Article 

Mares que triomfen parlant de mares: Andrea Ros i Paola Roig

Deixar de menystenir les tasques de cura, fer protagonistes les mares, i que la criança sigui d’interès general per a tothom, és la demanda de l’Elena Crespi, psicòloga i sexòloga. I ho és de les creadores de “La vida secreta de las madres” la doula i actriu Andrea Ros i la psicòloga Paola Roig que reivindiquen posar la maternitat al centre: 

El deute amb la maternitat

Andrea Ros i Paola Roig defensen que posar les cures al centre no és només oferir places bressol, que ho externalitza, sinó posar la mare al centre i preguntar-li què necessita. En una societat nenofòbica i maternofòbica, s’ha d’entendre i posar en valor la maternitat com una experiència de transformació i creixement brutal. Però també s’ha de reconèixer la càrrega física, mental i emocional que suposa la maternitat, i sostenir les dones, reivindiquen.

Deixar de jutjar les mares

No està bé sentenciar què està bé i què no amb la criança, si no normalitzar criances suficientment bones apunten Ros i Roig. No és mes bona la mare la que porteja, dona el pit i fa collit, si no la que sosté i estima el nadó. Aposten per la sororitat, escoltar-se i ajudar-se entre dones, i fer tribu per criar, la millor prevenció per la salut mental. I també proposen protegir-se de l’autoexigència d’algunes gurus de la maternitat a les xarxes perquè la criança és una vivència íntima. I el que cal és treballar per l’autoeficiència materna: deixar de sentir que les dones ho han de preguntat tot per decidir.

Donar veu a les mares

Andrea Ros i Paola Roig sentien que era molt necessari crear un espai per a l’expressió de les mares, i van crear el pòdcast “La vida secreta de las madres”.  A partir del testimoni d’activistes com “El parto es nuestro” o “Dona llum”, s’han posat un micròfon al davant per conversar de tot i sense embuts amb mares molt diverses, com Rigoberta Bandini, Beth Rodergas, Diana Gómez, Ada Colau i expertes i professionals de la criança, com Alba Padró o Sonia Encinas.

La criança és cosa de dos

Els nous homes es creuen desconstruïts perquè es pinten les ungles, però no n’hi ha prou, asseguren Ros i Roig. Hi ha homes treballats, reconeixen, però encara moltes mares no poden tenir una maternitat plena perquè no tenen un company a l’alçada. I la no corresponsabilitat és violència, perquè impacta en el benestar de les mares, asseguren, i per això demanen als pares que escoltin, observin i preguntin a les dones què necessiten i com estan.

Baixar la culpa i posar límits

La culpa té un biaix de gènere, els homes no tenen ni el 2% de la culpa que sentim les dones en la criança i potser caldria aprendre a sentir menys culpa, apunten Andrea Ros i Paola Roig. El mal de la humanitat no són els homes, sinó l’estructura patriarcal, de la qual les dones també en formen part. Les dones han d’aprendre a posar límits perquè cuiden, però també és important deixar anar el control i deixar fer a les parelles. I pel que fa a tenir temps de parella proposen recuperar primer la pròpia sexualitat i fer espai al desig sexual i a la sensualitat, catapultat sovint per la sobrecàrrega mental de la criança.

Sogres, doules i violència obstètrica

Andrea Ros i Paola Roig opinen que algunes sogres infantilitzen i se salten els límits de les mares. Sobre les doules, que no estan regulades, però sí ben formades, i reivindiquen més llevadores per assegurar la salut sexual reproductiva. Sobre la gestació subrogada, pensen que és explotació reproductiva. I sobre la violència obstètrica, que és una vergonya que afecta un 44% de les dones, i que encara està amagada en comptes de ser notícia.

A través dels seus pòdcasts i del seu espectacle, Ros i Roig recullen els secrets de les mares: el vi, la xocolata, l’amor incondicional dels fills, quedar-se tancada al lavabo etc. I pensen que el regal més extraordinari és poder compartir amb tothom les coses que els passen a les mares fent de mares.

A partir de diumenge podreu escoltar el programa complet aquí...