L'ARTICLE 

Pautes per abordar l’ecoansietat dels menors per la crisi climàtica

L’ecoansietat, la preocupació pel canvi climàtic, afecta sobretot infants de 7, 8 i 9 anys, que són els que tenen més preocupació ecologista; i hi torna a haver un repunt als 18, 19 i 20 anys. Segons l’enquesta “El futur és clima”, entre 9.000 joves espanyols, un 82% han patit o pateixen ecoansietat. El canvi climàtic està reconegut com una de les amenaces més greus per a la salut mental, amb conseqüències físiques i psicològiques.

Com es manifesta l’ecoansietat en els menors?

Els símptomes de l’ecoansietat entre els menors és un excés de preocupació, malestar, angoixa, frustració, nerviosisme, malsons, i sobretot els més petits mostren una gran preocupació pels animals, constata la doctora en Psicologia Ambiental Silvia Collado, coautora de “Conciencia ecológica y bienestar en la infancia”. Per l’autora, cal distingir entre una ansietat adaptativa: útil perquè motiva el menor a fer accions pel medi ambient; i una ansietat patològica: es bloquegen i pensen que facin el que facin res millorarà, la indefensió apresa. Quan la seva preocupació és tan gran que no els deixa fer les accions quotidianes, com perdre els nervis si al súper hi ha verdures embolicades en plàstic, cal demanar ajuda a un professional, suggereix Collado. Desenvolupar un trastorn dependrà de la sensibilitat de l’infant amb el medi ambient, assegura la psicòloga Marta Torra, autora d’“Afectacions emocionals del canvi climàtic en els nens i adolescents”, que ha notat un augment a consulta d’infants i joves amb ecoansietat. Per conèixer el grau d’ecoansietat, Silvia Collado proposar observar com reaccionen davant de notícies sobre el canvi climàtic, a partir de 12 anys fer-los un qüestionari, i per als més petits dibuixos, jocs i entrevistes per ajudar-los a identificar les seves emocions.

Parlar de crisi climàtica sense crear alarmisme

La informació sobre el canvi climàtic és necessària perquè és real, però sovint ens passem de catastrofistes, lamenta Silvia Collado; cosa que agreuja el malestar dels menors. Des dels mitjans de comunicació se’ls diu que “seran la primera generació que viuran pitjor que nosaltres”, lamenta la psicòloga Marta Torra, perquè l’alarmisme és el que més ven, però això genera angoixa, i a partir d’aquí construeixen els seus pensaments i objectius. La psicòloga proposa posar el focus en el que sí que es fa per frenar el canvi climàtic. El professor de secundària Jordi Marín i Monfort, autor d’“Educar per al col·lapse. Reflexions des de l’aula”, demana coherència: no podem informar de la cimera del clima i que la següent notícia sigui la recuperació dels nivells de consum prepandèmia amb el Black Friday. Una altra de les idees que reben “és que ens estem carregant el planeta i no tindran futur”, però no és veritat, que no tindran futur, assegura categòric el professor Jordi Marín i Monfort. El seu futur serà diferent i s’hi hauran d’adaptar, potser tindran més temps lliure o menys estrès; el sentiment de pèrdua el tenim els adults, conclou el professor. La clau és trencar amb la creença de la societat capitalista neoliberal que associa l’èxit i la felicitat al consum desfermat i el creixement il·limitat, que genera una insatisfacció i angoixa permanents, adverteix Marín.

El canvi climàtic a l’aula

Per als infants d’entre 5 i 8 anys el canvi climàtic és un concepte molt abstracte i no l’entenen, explica Silvia Collado, i d’aquí la importància de dissenyar programes d’educació ambiental. El professor de secundària Jordi Marín i Monfort troba molt perduts els seus alumnes. Des de l’escola se’ls ha vestit un monstre, el canvi climàtic, que no entenen perquè la seva memòria climàtica és molt curta, i no tenen la impressió que el clima estigui canviant. El professor percep entre el seu alumnat un sentiment d’injustícia, perquè s’adonen que és un problema creat pels adults, i que ara els estem carregant a ells la responsabilitat. Els hem de desculpabilitzar, dient-los que ells sols no poden fer res, ho hem de fer entre tos, apunta el professor. I explicant-los que el creixement desaforat no es pot mantenir perquè és tremendament injust a nivell planetari. I sobretot proposar alternatives com, per exemple, que en el futur potser no tindran un cotxe en propietat però que hi haurà models de mobilitat comunitària.

Abordar l’ecoansietat a l’escola i a casa

La psicòloga Marta Torra proposa donar-los eines per afavorir la resiliència, el pensament crític i la gestió emocional. Per la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l'Institut Moianès, l’ecoansietat és una oportunitat per passar a l’acció amb petites iniciatives que comencin al centre, però amb un missatge col·lectiu i positiu. “Que facin accions concretes, però també que en coneguin les seves conseqüències, com per exemple anant a l’escola en bicicleta estalvien CO2 a l’atmosfera”, proposa Silvia Collado. I així s’afavoreix la socialització inversa: els infants traslladen tota aquesta informació a les seves famílies, que també fan accions a favor del medi ambient. Evitar el discurs punitiu i culpabilitzador, que pot generar rebot, i posar l’accent en com no agreujar el canvi climàtic, i entre tots posar la vida al centre, coincideixen els experts.

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí