En els últims 40 anys s'han promulgat 8 lleis d'educació, cada 5 o 7 anys, mentre que consolidar un projecte educatiu necessita 10 anys, lamenta la professora Susanna Soler Sabanés, que reivindica un Pacte Nacional per l'Educació a Catalunya. Cada polític, quan arriba al govern, vol ficar cullerada en l'educació, reconeix el psicopedagog Efrèn Carbonell.

Per la mestra d'infantil Agnès Barba:

 "Les polítiques educatives malauradament les fan els polítics, que tenen un mandat de 4 anys i volen resultats que no permeten crear visions educatives de país".

El mestre i escriptor Jaume Cela apel·la també a la responsabilitat de la comunitat educativa, si cal amb renúncies provisionals, per arribar al consens.

Posar el focus en les bones pràctiques educatives

Des d'algunes tertúlies es donen visions molt negatives, es parla només de malestar i problemes, lamenta la professora de biologia Coral Regí:

"Però hi ha exemples de pràctiques educatives excel·lents que tenen molta potència per fer pujar l'autoestima dels docents, si les donem a conèixer".

Sempre hi ha cert malestar docent, reconeix el mestre Jaume Cela, perquè hi ha professorat que creu que arribarà a l'aula i, pel simple fet de parlar d'un tema, com la Rodoreda, saltaran d'alegria:

"Però la feina del mestre és fer interessant aquell coneixement que pensem que ha de ser important. L'educació no és com sembrar un arbre, que saps el que sortirà i quan. És l'ofici de la incertesa: no se sap mai quins efectes tindrà el que fem a l'aula".

Us podeu sumar al manifest impulsat pel diari de l'educació per un debat educatiu, serè i responsable.

A l'aula: els grans relats, esperit crític i lectura

Des de l'escola laica s'han d'explicar els grans relats que ens configuren com a cultura, defensa el mestre Jaume Cela:

"Hem d'incorporar la diversitat de religions i corrents espirituals al currículum perquè són fonamentals per entendre el món i explicar-nos com som, sense fer catequesi".

Com que vivim en una societat complexa i amb moltes fakes hem de fomentar persones crítiques i conscients, proposa Agnès Barba:

"S'han de generar espais de conversa filosòfica dins l'aula, que cadascú es pugui expressar, que se'ls obri la ment i entenguin que no hi ha una sola veritat i se'ls desperti l'empatia".

I generar cultura també amb la lectura, creant espais de debat i conversa, concorden els docents.

Que cap alumne quedi enrere

Al voltant de la persona amb necessitats educatives especials, en lloc de teranyines, que enganxen l'alumne, el mestre i la família i costa molt desenganxar-se'n, crear xarxes, proposa el psicopedagog Efrèn Carbonell:

"Ningú cau, tothom aprèn i hi participa. Fer xarxa és coordinar serveis i actuacions i personalitzar cada realitat i alumne, millorar els traspassos de primària a secundària perquè cap alumne se senti sol, i fer-ho sense atabalar els docents amb 60 sigles".

S'ha de garantir que tots els alumnes aprenguin i no abandonin, no només ensenyar, assevera Coral Regí.