L'Article

Dr. Francisco Villar “Quan els prens el mòbil, brota la vida”

La revolta de les famílies, amb “Adolescència lliure de mòbils”, ha posat a l’agenda política i social les conseqüències de l’ús dels mòbils per part dels menors. I ha pressionat el Departament d’Educació per finalment regular-los: estan prohibits a primària, i a secundària només es poden fer servir per indicació dels docents.

Què en diuen les evidències?

El doctor Francisco Villar, autor de “Com les pantalles devoren els nostres fills”, explica la necessitat de regular els mòbils per als menors amb la metàfora de l’aigua del rierol, que està contaminada. Sabem que la digitalització té efectes nefastos en el desenvolupament dels menors: interfereix en els factors de protecció, més tots els riscos de les xarxes (ciberassetjament, la comparativa de les xarxes, pornografia, manipulació, abús...) I tot i així bevem aigua i la donem perquè en beguin els nostres fills, que els agrada perquè té algun component molt addictiu. I, a això, cal sumar-hi tot el que el menor deixa de fer quan està davant d’una pantalla, i que roba l’oportunitat de vincular-se presencialment amb nosaltres i el món, alerta el Dr. Villar. Alienació, toxicitat i dependència és el preu que paguen els menors amb l’abús de les pantalles, reconeix José Ramon Ubieto, psicòleg clínic i autor de “Mòbils i pantalles i les infàncies i adolescències, addictes o amants?”. Però també hem d’entendre que les pantalles els proporcionen identitat, pertinença, cos, informació i diversió. Pel psicòleg, qualificar-los d’addictes no és innocu i pot tenir conseqüències de per vida. I més si tenim en compte que només un 3% dels joves tenen un problema real d’addicció al mòbil (50.000 joves a Espanya).

Les famílies s’han plantat!

El moviment “Adolescència lliure de mòbils”, agrupa 10.000 famílies a Catalunya, 30.000 a tot Espanya i ha arribat també al Regne Unit, i ha visibilitzat la preocupació de les famílies en la gestió de l’ús del mòbil dels menors. Treballen per conscienciar sobre els riscos de l’ús precoç dels mòbils amb les famílies i les AFAs dels centres educatius per promoure un pacte social, explica Marina Fernández, neuropsicòloga, professora de la Universitat Abat Oliba CEU i portaveu del moviment. Hi ha escoles en què el 100% de les famílies han dit no al mòbil, i en una enquesta a 22.000 famílies un 73% el volen endarrerir als 16 anys o més, i això era impensable fa un temps, explica la Marina. Cada vegada més famílies se sumen al moviment, reconeix la neuropsicòloga, que demana que l’administració posi línies vermelles a les empreses, zero pantalles fins als 8 anys, i no deixar la regulació a secundària en mans dels docents. I, sobretot, que els pares i mares no ens sentim culpables, perquè fins ara no en sabíem els riscos; fer petites apagades de desconnexió i també ser un model d’ús per als nostres fills.

Pel psicòleg José Ramon Ubieto la dificultat per exercir el control parental s’explica perquè els pares i mares no vam ser socialitzats en la tecnologia digital i pel gaudi que sentim els adults amb les pantalles, i ens costa prohibir el que ens agrada. També perquè, segons les dades, encara un 50% de les famílies no són conscients dels riscos de l’ús del mòbil en edats precoces. I perquè en algunes situacions de precarietat familiar, les pantalles esdevenen autèntics cangurs, i caldria que l’Administració oferís alternatives presencials, demana el psicòleg.

Per on passen les solucions?

Si omples les cases de pantalles, buides els carrers, assegura el Dr. Villar, que defensa que els beneficis de la digitalització no són superiors als efectes negatius. I per aquesta raó demana responsabilitats al lobby tecnològic, que l’any passat van tenir 11.000 milions de beneficis només en publicitat adreçada a menors de 17 anys. Fan productes addictius amb l’argument de guanyar quota de mercat i així atrauen l’atenció i el temps dels nostres menors, i no ho fan per millorar les seves vides, sinó per incentius econòmics, lamenta el Dr.Villar. Les empreses tecnològiques han d’assumir responsabilitats i prohibir-hi l’accés lliure als menors. Els governs han de legislar sense por i oferir més recursos per donar temps de desconnexió als infants i adolescents. I s’ha de seguir empoderant famílies, escola i entitats, coincideixen els experts, perquè és un problema col·lectiu que ens implica a tots. Us podeu sumar al Manifest de la Plataforma per un ús regulat i responsable de les pantalles Aixeca el Cap

Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí