L'educació sexual a casa i a l'escola, i la revisió adulta, claus per promoure una sexualitat sana per a nens i nenes

L'educadora social Marta Darnes fa discursos diferents als seus fills adolescents; un noi i una noia, a l'hora de sortir, i es pregunta: "Com puc educar la noia en l'autonomia i l'empoderament si li dic: "vigila, no torneu soles" per la inseguretat que hi ha al carrer. Com li puc transmetre seguretat sense por? I com puc educar el noi en el feminisme, si li dic "no et posis en baralles" i "acompanyeu les noies del grup a casa", com transmetent que les noies no es valen per elles mateixes"

Tenim discursos encara diferents per a nois i noies?

Hi ha una diferència en el discurs als nois i les noies perquè hi ha una diferència en la socialització, assegura el psicòleg Gus Bas, que treballa amb grups de joves:

"Vivim en una societat que no és la que volem, és on som, i no encara cap a on volem anar. Intentar educar en igualtat quan no estem en igualtat és un error. Hi ha un desequilibri de poder i el missatge per als nois és renunciar al poder i per les noies és augmentar el poder".

Des que neixen nens i nenes encara ara reben atributs, poders, privilegis i discursos diferents 

Eduquem diferent nens i nenes perquè vivim en un món binari i se'ns atribueixen unes característiques diferenciades només néixer, assegura la psicòloga i sexòloga Silvia Catalan:

"Intentem educar en una igualtat que no existeix perquè l'etiqueta de noi noia porta implícita una sèrie de comportaments, poders i privilegis que afecten l'autoestima. I la nostra feina com a educadors és buscar l'equilibri".

Socialitzem les noies com a objectes passius al servei de l'altre, per agradar i complaure, en lloc de com a subjectes, lamenta el psicòleg Joel Audí, d'Entrehomes, que proposa

"Preguntar als nois sobre els seus dubtes i vulnerabilitats, en lloc de com a potencials agressors o abusadors, i educar-los en l'empatia: què sent l'altre quan se sent assetjada, abusada o agredida".

I això passa sovint per reconèixer les pròpies vivències ocultes d'agressions entre homes, apunta el psicòleg.

Revisar l'educació sexual de pares i mares

Hem de mirar d'on venim i quina base tenim d'educació sexual, assevera l'educadora social Laura Ferrer, que fa formació per a pares i mares de sexualitat:

"Tenim una formació nul·la com a famílies i educadors d'adolescents, no estem al dia de les necessitats reals d'aquests joves que estan sols per la falta d'acompanyament conscient". 

Revisar la sexualiat adulta és bàsic per acompanyar la seuxalitat dels fills (taller de mares i filles per acompanyar la 1a menstruació Laura Ferrer)

Ferrer proposa als pares i mares un viatge per guanyar vocabulari i coneixements sexuals per poder-ne parlar amb els fills, però també fer una revisió de la pròpia sexualitat adulta per millorar-ne l'experiència. Tots venim d'alguna experiència d'haver estat abusats o abusadors, constata Gus Bas:

"Ens hem de preguntar quina educació sexual tenim. Com puc educar en la vulnerabilitat el meu fill adolescent? Mostrant un pare vulnerable i connectant amb la pròpia vulnerabilitat, ja som un exemple"

Què hi podem fer per capgirar-ho?

Hem de parlar de sexualitat amb normalitat i ajudar els joves a identificar els perills, instaurant l'esperit crític, proposa Silvia Catalan, co-autora de "I ara què li dic?":

"Als tallers em trobo que no tenen ni idea del que és real, però tenen un llenguatge súper ric pel que fa a la pornografia, que és d'on aprenen i els sembla el més normal del món, però els dona una imatge molt esbiaixada de la sexualitat"

Pissara amb les propostes dels alumnes en un taller de sexualitat de la sexòloga i psicòloga Silvia Catalàn

Si no els eduquem nosaltres en l'aspecte sexual i emocional, ho fa internet, lamenta Gus Bas, autor de "Un món en un dia":

"Des de l'inici s'ha de transmetre la idea dels límits i del consentiment, perquè em trobo nois que han estat expulsats d'algun grup per abús, i la reacció del col·lectiu els porta a revisar-se".

Educació sexual però també emocional, perquè no es pot desvincular el sexe de les emocions, assegura Catalan:

"Hem d'educar en una masculinitat connectada amb les emocions, i calen referents reals per a la canalla, no sortir per la tele i dir que soc un home desconstruït perquè he plorat 3 llàgrimes".

Els joves poden connectar amb la seva vulnerabilitat escoltant la veu interna, la intuïció, i que no quedi interrompuda per la fratria dels companys, assevera Joel Audí:

"La masculinitat no només ataca altres col·lectius, sinó els mateixos joves negant-los l'existència de la por i de la sensibilitat"

Els experts proposen parlar de sexualitat amb normalitat i ajudar els joves a identificar els perills, instaurant l'esperit crític