Cal que l'escola parli del que passa al món
Hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l’aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents. Però l’escola ha de posar context al que passa al món, i s’ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d’Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de “L’ofici d’educar”: Jaume Cela, mestre i escriptor de més d’un centenar de llibres, com “Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat”; Agnès Barba, mestra d’infantil i directora durant 10 d’anys de l’escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l’educació inclusiva, autor de “Aprenent a veus, un segle d’educació diferenciada”; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de “Vaig començar a anar a l’escola als sis anys, memòries d’un mestre” i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l’escola Virolai, i membre del grup d’experts per la millora educativa. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.
L'ARTICLE
Cal que l’escola parli del que passa al món
Hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l’aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents. Però l’escola ha de posar context al que passa al món, i s’ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d’Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de “L’ofici d’educar”: Jaume Cela, mestre i escriptor de més d’un centenar de llibres, com “Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat”; Agnès Barba, mestra d’infantil i directora durant 10 d’anys de l’escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l’educació inclusiva, autor de “Aprenent a veus, un segle d’educació diferenciada”; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de “Vaig començar a anar a l’escola als sis anys, memòries d’un mestre” i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l’escola Virolai, i membre del grup d’experts per la millora educativa.
L’escola ha de posar context al que passa al món
El que afecta la societat, com el que està passant a Palestina, s’ha de tractar a l’escola, assegura el mestre Joan Maria Girona. Els temes més complicats s’han de tractar a l’escola amb respecte i la mirada que no tots pensem igual, explica la mestra d’infantil Agnès Barba, i buscant l’argument de per què pensem allò. “Què faria jo si estigués en una aula en què hi ha dos infants desnonats?”, es pregunta Jaume Cela: “M’hi implicaria? Diria que no és problema meu i que no hi puc fer res?”. Fruit del que va passar amb el procés, hi ha mestres que s’han espantat, assegura Cela. El respecte s’ha de tenir sobretot per les persones; les idees poden ser debatudes, afegeix. No és fàcil explicar la guerra d’Ucraïna a una classe amb dos infants ucraïnesos i un de rus, però l’escola ha de donar context al que passa al món, conclou. I una eina excel·lent per fer-ho és el cinema, que serveix per il·lustrar bona part del currículum i s’infrautilitza a l’escola, lamenta el mestre. Pel pedagog Efrèn Carbonell, l’escola ha de crear un currículum amb 3 focus: la bondat, la bellesa i la veritat, i preguntar-nos a l’aula quina és la veritat? La del Twitter? La veritat s’ha d’investigar a l’aula, proposa Joan Maria Girona.
Escola implicada i inclusiva
L’educació ha d’atendre les necessitats de les criatures: “m’ajudes a aprendre a llegir, a escriure, a tenir valors que m’ensenyin a viure?”, explica Jaume Cela. Implicació i responsabilitat de famílies, docents i administració, demana la mestra Agnès Barba, per fer persones capaces de moure’s pel món, una responsabilitat que és de tots, puntualitza. Una escola inclusiva, perquè és un dret reconegut de tot infant, reivindica Efrèn Carbonell. “I per fer-ho, no n’hi ha prou amb recursos, s’han de gestionar millor i que aportin valor a l’alumne i al mestre, i si no, qüestionar-los”, assevera. I sobretot, no deixar sol i desbordat el docent, perquè s’ha trobat a l’aula professors sols plorant, i el docent s’ha de sentir acompanyat per tota la comunitat educativa, invoca Efrèn, i invertir més en recerca. La mestra Agnès Barba demana revaloritzar els vetlladors. I Jaume Cela denuncia que és un escàndol i una vergonya que, encara ara, el decret d’inclusió no s’estigui complint, i reconeix que un sector del professorat no creu encara en els beneficis de la inclusió per a tot l’alumnat.
Peticions a la consellera Esther Niubó
En primer lloc, demanen que la consellera es passegi més per les escoles: per conèixer els centres i escoltar els mestres. En segon lloc, desburocratitzar l’escola. En tercer lloc, fer endreça al Departament d’Educació, aprimar l’administració i donar més personal de suport als centres. En quart lloc, que els docents tinguin una millor formació en la inclusió. I en cinquè lloc, prestigiar la formació professional.
I acabem amb les propostes del mestre Jaume Cela amb pel·lis de com el cine veu els mestres: “400 cops” de François Truffaut; “Avui comença tot” de Bertrand Tavernier; “La llengua de les papallones”, de José Luis Cuerda; “El mestre que va prometre el mar”, de Patricia Font; “La classe”, de Lauren Cantet; “Sala de professors”, Ilker Çatak, i la millor, pel mestre Jaume Cela, “El nen de la bicicleta”, dels germans Dardenne.
Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí
Crea tu propia página web con Webador