El català cau en totes les franges d'edat, sobretot dels 15 als 29, i sona menys a les escoles, als patis, als comerços i al carrer

Només un terç dels catalans, 2,2 milions de persones, tenen el català com a llengua habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població. El català ha perdut 100.000 catalanoparlants habituals en cinc anys. Explica la doctora en Filologia Catalana Montserrat Sendra que en les darreres dècades s'ha passat d'un model tradicional del docent al centre a un altre en el qual el docent ha fet un pas enrere:

"L'alumne és el protagonista de l'aprenentatge i es fomenta l'aprenentatge entre iguals. S'ha de transformar la immersió lingüística tradicional docent-alumne en una de més horitzontal que fomenti l'ús del català entre alumnes, perquè sense exposició al català no hi ha aprenentatge de la llengua."

La salut del català a l'escola

Pel que fa a la població escolar, a 6è de primària, el 2022, un 38% tenien el castellà com a llengua materna, i un 36% el català, segons dades del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, apunta Llorenç Comajoan-Colomé, doctor en Lingüística per la Indiana University-Bloomington dels Estats Units i professor titular de la Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya:

"No ha de sorprendre que el català sigui una llengua ambiental a les escoles. El 2021, a 4t d'ESO un 53% de l'alumnat era d'origen llatinoamericà, amb el castellà com a llengua principal, i quan els nanos catalanoparlants hi treballen a l'aula, per inèrcia passen al castellà; un problema que ha d'abordar l'escola."

S'ha de transformar la immersió lingüística tradicional docent-alumne en una de més horitzontal que fomenti l'ús del català entre alumnes, segons els experts

Per Avel·lí Flors, sociolingüista, professor i coautor de “Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció":

"L'escola en contextos de minorització lingüística ha de compensar la desigualtat, perquè el catalanoparlant coneix el castellà i no a l'inrevés, i l'escola és la clau per facilitar l'accés al català per a aquestes persones".

Pel sociolingüista, s'ha de fer entendre el català com una llengua necessària, que s'hi puguin identificar i incorporar al seu repertori. Assenyala:

"Pensem en termes d'origen, i caldria fer-ho també en termes de classe social, sectors més precaris o estacionals no necessiten el coneixement del català que sí que cal en feines de classe mitjana, com ara l'administració pública."

La salut del català a les xarxes

La Laura Grau, comunicadora, creadora de continguts en català, col·laboradora d'"Els experts d'Icat", "La tarda" de Catalunya Ràdio i l'APM, i amb 43.000 seguidors a Instagram es va llançar a fer continguts en català seguint l'exemple de la Juliana Canet i el Joan Grivé:

"Gràcies al Canal Malaia i a l'algoritme, que funciona recomanant continguts similars, es va veure l'oportunitat per una llengua minoritzada com el català de fer arribar continguts diversos als joves consumidors de continguts en català".

Gràcies als algoritmes ens apareixen continguts en català a les xarxes, a base de consumir-los, i d'aquí l'onada de creadors catalans

"És l'onada que ha afavorit que ara hi hagi tants creadors de continguts en català, i que els mitjans tradicionals els hagin anat a buscar", comenta Grau. La comunicadora reivindica parlar a les xarxes del que toca a tothom, a cavall de la crítica i l'entreteniment, sense deixar de banda la llibertat ni la impostura, que no sempre cap als mitjans públics, admet:

"No és fàcil lluitar contra el monstre de la globalització, amb el castellà i l'anglès a les xarxes. Tot i que s'ha de reconèixer l'aposta de les institucions pels creadors de continguts en català."

Propostes per afavorir l'ús del català entre infants i joves

Aprendre una llengua requereix esforç, i per tant són molt importants el vincle i la motivació, i d'aquí el paper fonamental dels docents, assevera Llorenç Comajoan-Colomé:

"Els docents han de prendre consciència de la situació de llengua a l'aula i al centre, s'han d'actualitzar els projectes lingüístics de centre, i la formació docent, i dinamitzar patis i temps de migdia en català; i renovar materials didàctics i incloure continguts audiovisuals en català de les xarxes a l'aula".

"S'ha de transmetre als joves que igual que tenir un títol universitari, parlar català els proporcionarà una millor feina", afegeix el lingüista. "La identificació amb les llengües és una identificació amb les persones", assevera Avel·lí Flors, i, per tant, calen referents d'usos conscients del català.

Calen referents audiovisuals en català perquè els infants no se sentin arrossegats pel castellà a les estones de joc

Però també referents audiovisuals de joc en català, perquè les situacions que recreïn jugant siguin en català, com està fent 3Cat. La Laura Grau, que col·labora també al "Com dir-t'ho?" d'Òmnium, aposta pel català a les extraescolars:

"Català al futbol, la dansa, el cau, l'esplai, espais que fan que generis una identitat i sentiment de pertinença, i per mimesi vulguis parlar la llengua".

Per la presidenta de Rosa Sensat, Mar Hurtado, en representació de la plataforma Català per a Tothom:

"S'ha de fer possible que el català sigui la llengua de relació entre l'alumnat, acadèmica i del que és quotidià, si no hi ha el risc que se'n desvinculin. Cal que l'oralitat sigui l'eix del treball, donar visibilitat a la riquesa lingüística de tot l'alumnat, i considerar esbarjo i menjador part del projecte lingüístic de centre."

I des de la política lingüística s'ha de posar de nou la llengua catalana al centre del sistema escolar, conclouen els experts.

Acabem amb les propostes de pòdcast en català per als nostres joves de la Laura Grau: "La heavy"; "Les males decisions" de Ventall revista; "Gent de merda";  "Loft", "La Turra" i la comunitat de creadors "Som Eva".

S'ha de fer possible que el català sigui la llengua de relació entre l'alumnat, acadèmica i del que és quotidià