L'Article 

Què falla que tantes vegades esports i valors no van de la mà?

Els caps de setmana són moltes les famílies atrafegades que porten els seus fills amunt i avall a les diverses competicions esportives. L’esport té un potencial educatiu enorme, però no de per si, depèn de com es treballa.

Valors i esport, què falla?

Pel psicòleg esportiu Pep Marí, el que falla en l’esport formatiu és que es confonen les necessitats dels nens i nenes: no fer-se mal, divertir-se, aprendre valors, hàbits i recursos, amb les necessitats de les famílies, els entrenadors i els clubs. Pel psicòleg Pere Alastrué, el problema són les nostres creences, que afecten la conducta. La societat ens ha anat inculcant, implícitament o explícitament, la creença que amb l’esport hem de guanyar, de vegades a qualsevol preu; i un valor com l’ambició es converteix en un contravalor. Hi ha molts aprenentatges a fer: el control emocional, habilitats, cooperar, però sovint ho reduïm a un resultat, un marcador, lamenta el professor Joan Arumí Prat. Amb la pràctica esportiva es viuen situacions que si es treballen de la mà dels valors amb l’entorn ajuden a créixer i a formar humanament els joves esportistes, assegura l'entrenador Roger Pallarols. Tots els equips han de voler guanyar, no és dolent, però de la mà dels valors, defensa Pallarols.

El bon entrenador

El bon entrenador ha de ser com un flautista d’Hamelín, que els infants el segueixin i estiguin contents, assevera Roger Pallarols. Si com a entrenador després d’un partit esbronco, critico, poso el focus en l’àrbitre o en el porter que ha fet una pífia, no estic formant els meus jugadors, explica l’entrenador d’hoquei. He de destacar les coses positives del partit, el que han de millorar, posar-los reptes amb un somriure i sense paraulotes, lluny de la falsa creença que l’entrenador que més crida i diu paraulotes és el millor, apunta Pallarols. Els millors entrenadors no són els que més en saben, d’un esport, sinó els que saben liderar, comunicar-se, gestionar les persones i les emocions. I accepten que el protagonista és l’infant, perquè tots se sentin importants dins l’equip i juguin sense excepció, i evitar els favoritismes, conclou el responsable del programa de cultura i valors del Centre d'Excel·lència Esportiva del FC Barcelona. Els clubs han de definir molt bé el seu projecte, i tenir uns valors, un reglament de règim intern i un decàleg d’actuació per als entrenadors i els equips, que han de conèixer les famílies des de l’inici, coincideixen els experts.

La graderia

S’ha normalitzat que a la graderia es pot cridar, insultar, interferir en el joc, amb la creença que s’ha de pressionar l’àrbitre per condicionar el resultat, apunta el psicòleg Pere Alastrué. Amb la voluntat de trencar amb això, es va impulsar el Projecte Juga Verd play: en què un 50% són els gols, i l’altre 50% són els comportaments i valors, però estan trobant resistència per estendre’l. A la graderia hi poden haver aliats: en sintonia amb el que diu el club, i intrusos, que van en contra dels projectes del club, l’entrenador o els jugadors, argumenta el professor Joan Arumí, que proposa millorar la formació de pares i clubs. I si a la graderia n’hi ha que es comporten com a energúmens, el que podem fer és reflexionar amb els nostres fills amb preguntes com: com t’has sentit quan han expulsat tal jugador? Proposa Roger Pallarols. Com a pares a la graderia hi som per animar, fer costat, gaudir i acompanyar els nostres fills i després reflexionar a casa sobre els aprenentatges.

Els fills i filles, què?

Encara hi ha pares que creuen que els seus fills els retiraran, però ser un Mesi és una loteria que toca poquíssimes vegades, alerta Joan Arumí. El psicòleg Pere Alastrué explica l’exemple de la llimona: s’aconsegueix un campió/na pressionant l’esportista, si salta queda fora, si aguanta la pressió esdevindrà un campió. Però s’ha de poder ser campió sent bona persona i de la mà dels valors, reivindica el psicòleg. Hi ha una gran diversitat de trajectes vitals amb expectatives diverses en l’esport. És millor buscar opcions de quilòmetre zero, tenir paciència i sobretot que no deixin els estudis, defensa Arumí, que suggereix que l’esport formatiu en lloc de mirar als clubs professionals, s’emmiralli amb l’escola. L’esport ha de servir per fomentar la comunicació amb els nostres fills i filles, defensa el professor. No només els hem de preguntar si han guanyat, sinó també com s’han sentit, què els hauria agradat... Perquè ens facin un relat dels seus punts forts i febles amb humilitat i conèixer com són. I sobretot s’ha de donar veu a l’infant perquè expressi fins on vol arribar en la pràctica esportiva, apunta el psicòleg Pere Alastrué.

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí