L'Article 

No s’ha de salvar els nens de la por sinó escoltar-la i regular-la

Com podem acompanyar la por als monstres, a la foscor, a dormir, als lladres, a la mort o a dormir fora de casa?

No s’ha de salvar els infants de la por ni menystenir-la o ignorar-la amb frases com “no tinguis por”. La por és una emoció bàsica que aporta una informació que cal mirar. Sostenir els infants mentre hi transiten i aprenen a regular-la, és clau perquè la visquin com una oportunitat i afavorir la seva salut emocional. Com els podem ajudar a regular les seves pors? Fins a quin punt projectem les nostres pors sobre els nostres fills? I quins són els millors recursos per ajudar-los a calmar les pors?

La por reina: la por de la nit

L’infant processa durant la nit, quan s’atura l’estimulació, tota la informació diürna que no ha pogut digerir. El cervell de l’infant no distingeix entre el que és real i el que és imaginat o somiat. I el seu cos respon al que hi ha dins la seva pantalla interna, siguin mostres, fantasmes o lladres, sigui o no veritat. Per això és tan important donar entrada a la por del nen o nena, escoltar-la, entendre-la i acompanyar-la. Si un infant presenta una por reiterada durant la nit ens està demanant més atenció i presència. I caldria revisar si hem anat massa ràpid en algunes transicions, com ara dormir en habitacions separades, i si cal dormir al costat de la criatura perquè es calmi i se senti segura fins que estigui preparada, apunten les expertes.

Sentir por no és de covards

Quan els infants expressen pors és molt important com reaccionem. Sentir pors no és de covards, ni tampoc els hem de sobreprotegir de la por o d’experimentar situacions arriscades perquè no pateixin. La por s’activa al cervell de l’infant davant d’una situació d’alerta, és l’expressió d’una necessitat que no s’ha de castrar. Hi ha pors lligades a cada etapa evolutiva: por a la separació dels pares, a vomitar, a canviar d’escola, a fer caca, a la mort; son les pors adaptatives. Però una por no expressada s’acumula a la memòria del cos, i pot aparèixer en una etapa posterior i persistir fent patir l’infant i la família. Per això cal veure si la por és coherent segons l’etapa evolutiva, i si no és així, buscar ajuda.

No projectar-los les nostres pors

 Coregular és fer ressonar el cos de l’adult amb el cos de l’infant per transmetre calma i serenitat davant de la por. I per rebaixar l’emoció i l’agitació de l’infant cal que l’adult se senti tranquil. Davant la por dels nostres fills s’activa el nostre estil d’afrontar les pors: qui ens va ajudar a transitar per les nostres pors? Amb qui podíem confiar i qui sostenia el nostre malestar? I si no ho hem tingut aquesta formació emocional, ho hem de reaprendre per no projectar sobre els infants les nostres pors, i contribuir al seu benestar.

Recursos per expressar i regular la por

 La teràpia EMDR ajuda el cervell a reconnectar l’infant amb les seves capacitats i digerir l’experiència que li ha generat la por. El Sistema de Família Interna també ajuda a fer emergir les pors dels infants. Però sobretot és important donar eines als adults perquè davant la por de l’infant no es desregulin, apunten les expertes, i si cal també buscar acompanyament. Construir una armilla de cartró on posar els recursos que tenim; dibuixar les pors, jugar amb la por, construir històries de por, parlar amb els infants mentre dormen o mirar-se als ulls mentre agafen les mans de les criatures son alguns dels recursos que proposen les expertes per regular les pors. I sobretot agrair la perseverança de la por, que no marxa fins que és atesa, perquè si no moltes necessitats dels infants quedarien per cobrir, alerten les expertes.  

Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí