L'Article 

Gir antifeminista i a l’extrema dreta dels joves, què fem?

Ser feminista o progressista ja no és transgressor, i ser de dretes és contracultural, entre alguns joves.

Les enquestes confirmen el gir conservador dels joves amb posicions properes a l’antifeminisme i l’extrema dreta, entre la ràbia i la desesperança. Com hem arribat fins aquí? Per què els atrau el discurs dels “fatxatubers”, les “trad wives” antifeministes i la manosfera? I com els podem protegir dels discursos d’odi de les xarxes: masclistes, racistes, classistes, homòfobs i d’extrema dreta?

Com hem arribat fins aquí?

La impugnació del bipartidisme, el procés a Catalunya i la irrupció del feminisme massiu a partir del 2011 ha generat una reacció conservadora, assegura el sociòleg expert en xarxes Iago Moreno. Les xarxes socials han donat veu a aquests greuges amb un discurs primer victimista i a la defensiva, i després a l’ofensiva, transgressor i rebel, que ha captivat els joves amb valors conservadors, sobretot els nois. Les dones joves són cada vegada més d’esquerres, mentre que els nois son més de dretes i s’alimenta el discurs de la discriminació davant les polítiques contra les desigualtats de gènere de l’Estat del Benestar, assevera la politòloga Paula Quilez. Són una generació que sap que viuran pitjor que la dels seus pares. I davant d’un futur negre, sense emancipació possible, creix la ràbia entre el jovent que es canalitza en un discurs reaccionari, violent i antisistema. Falta també memòria històrica a l’escola i a les famílies, fruit del silenci pel triomf sociològic del franquisme, lamenta la politòloga, amb el discurs que qualsevol temps passat va ser millor. S’ha fet un gran treball per empoderar les dones, però no s’ha fet el mateix amb els nois, reconeix el psicòleg Joan Roa, i ells són part imprescindible del canvi. El problema és la falta de referents d’altres masculinitats, i el model tradicional i hegemònic de masculinitat que tenen interioritzat. I si senten qüestionats els seus privilegis, se senten frustrats i desesperançats, i passen a l’ofensiva, apunta el psicòleg.

“Trad wives”, “fatxatubers” i manosfera

Els joves s’informen a través de les xarxes socials, exposats a les fake news, els discursos d’odi, i la desinformació; afavorit per l’anonimat i la permissivitat. I l’extrema dreta ha sabut aprofitar millor que ningú aquests espais, assegura Paula Quilez. Hi ha les “trad wives”, dones influencers de dretes antifeministes, famoses a les xarxes per reivindicar el model tradicional: tenir fills i ser mestressa de casa, explica la politòloga, i ho utilitzen com a arma contra el feminisme. Hi ha gurus com Amadeo Llados, que inciten els menors a deixar la família i els estudis per fer-se milionaris, tal com explica la periodista Rocio Vidal. Hi ha fins a 37 “fatxatubers”, creadors de continguts que han convertit en espectacle l’entreteniment polític, antifeminista i racista, explica el sociòleg Iago Moreno. I que es viralitzen fàcilment entre la generació zeta, un 8% ja es considera d’extrema dreta, denuncia Raul Cuevas, realitzador de “La xarxa ultra”. I hi ha la manosfera, un espai d’internet on s’ajunten nois i homes amb discursos misògins i antifeministes i que expliquen als joves com ser un home de debò. És la masculinitat tòxica: no ser dona, ni gai ni nen, no mostrar signes de vulnerabilitat, emocions ni feblesa. Un discurs nociu per a les dones però també per als homes, alerta el psicòleg Joan Roa, perquè 3 de cada 4 morts per suïcidi són homes.

Què fem per protegir els nostres joves?

Exigir a les plataformes digitals que acabin amb els extremismes que inciten a l’odi i a la violència, suggereix Iago Moreno. I empatitzar amb els greuges dels joves, oferir-los models atractius i transgressors per evitar que entrin en una espiral de radicalització antifeminista i d’extrema dreta. Explicar als fills com funcionen les xarxes, que competeixen per la seva atenció i saben que el que més funciona són els missatges més agressius i polaritzadors, explica Alex Cabo Isasi, expert en discurs d’odi a les xarxes. Dir-los també que les xarxes ens aïllen en bombolles ideològiques i això ens fa intolerants, i que el que passa a la vida virtual té conseqüències en la vida real, proposa l’expert. Sensibilitzar, conscienciar, fer pedagogia i prevenció de les actituds intolerants a tota la societat, explicant les conseqüències de certs discursos, rols i estereotips, proposa el psicòleg Joan Roa. I comptar amb la participació dels nois perquè no se sentin exclosos. I sobretot deixar d’adreçar-nos als joves des del paternalisme, com renyant-los, proposa la politòloga Paula Quilez, i creure’ns el concepte de societat educadora.

Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí