Laura GutmanEl problema de tot el que vivim està en la infància

A “L’ofici d’educar” entrevistem la psicoterapeuta Laura Gutman, una referència a nivell mundial per haver estat la primera d’acompanyar i posar nom als sentiments ocults i poc reconeguts de la maternitat i la criança de milers de dones. I a partir d’aquí, es va adonar que el problema de tot el que vivim, tinguem o no fills, està en la infància i en el desemparament que hi vam sentir. És autora de “La maternitat i l’encontre amb la pròpia ombra”, un clàssic, èxit internacional de vendes i “Del poder del discurso materno”, una introducció a l’escola de la Biografia humana, de la qual és creadora. Sentirem també el llegat de Laura Gutman per la psicòloga Paola Roig i per la terapeuta Yvonne Laborda. I acabarem amb com educo, amb la psicòloga Lara Terradas

L'Article

Laura GutmanEl problema de tot el que vivim està en la infància

Laura Gutman és una referència a nivell mundial per haver estat la primera a acompanyar i posar nom als sentiments ocults i poc reconeguts de la maternitat i la criança de milers de dones. I a partir d’aquí es va adonar que no n’hi havia prou amb aquest acompanyament, que el problema de tot el que vivim, tinguem o no fills, està en la infància i en el desemparament que hi vam sentir. I va crear l’escola de la Biografia Humana per indagar i revisar la infància, criar amb consciència i guarir el present.

La fusió mare-nadó

Naixem immadurs, fràgils, dependents i vulnerables, assegura Laura Gutman. Al néixer prematurs, per poder passar pel canal del part, el món se’ns mostra perillós i enorme. I això requereix unes condicions similars a les que teníem a l’úter matern, i el contacte permanent amb el cos i el ritme cardíac de la mare per sentir la fusió emocional mare-nadó: connectar en tot moment al que sent la criatura i que se senti protegida i satisfetes les seves necessitats. Però la realitat de la criança impedeix aquest contacte permanent els primers anys de vida. I creixem perpetuant el desemparament emocional, assegura la terapeuta, amb infàncies injustes, desamorades, solitàries i exigides, que seran el bressol de les violències invisibles.  

Mirar la pròpia infància per guarir

 Atenent les mares, Laura Gutman, es va adonar que les seves dificultats no tenien a veure amb el que estaven vivint o les demandes de les seves criatures, més enllà de necessitar ajuda o la soledat. Sinó que la dificultat era que en moments de crisi vital com la maternitat, emergeix l’ombra: tot allò que rebutgem o no reconeixem de nosaltres i que viu dins nostre, com la ràbia, la impaciència o el menyspreu. I en l’ombra hi ha tota la intensitat del nen i nena ferits que vam ser. El problema és que davant l’angoixa de sentir l’ombra de la infància, alguns progenitors es desconnecten de les necessitats de la criatura que crien i de l’infant que van ser, alerta Gutman. Però fins que no siguem capaços de reconèixer i connectar amb tot plegat no podrem prendre bones decisions en el present ni ser pares ni mares conscients. 

Criar amb consciencia

Buscar la salut del nen petit suposa alliberar-lo de l’ombra de la mare o de qui el cria, afirma Laura Gutman. Els nens utilitzen les malalties, els accidents i les baralles per fer-se escoltar pels pares, i atendre'ls és una oportunitat per als adults, assegura la terapeuta. L’infant necessita pares i mares conscients d’ells mateixos. I el nen que ressona dins nostre ens ajuda a connectar amb els nostres fills. Les demandes dels infants sempre son genuïnes, i cada nounat és una oportunitat per a la humanitat perquè neix alineat amb la natura humana. El patriarcat és la dominació de l’adult sobre el nen, assegura Gutman, i una societat que posi els infants al centre seria més ecològica, harmònica i amorosa. 

És un desastre criar sense tribu, lamenta la terapeuta, i condemna els pares i mares a viure la criança en soledat, i a demanar a la parella que faci funcions de tribu: que compensi, estimi, substitueixi, ajudi, i això és font de molt patiment.

L’Escola de la Biografia humana

S’ha d’aprofitar els moments de més debilitat, quan demanem ajuda, “ja no puc més”, “no sé què fer”, “estic malalt” o “no aguanto els meus fills adolescents” per revisitar la infància, suggereix Laura Gutman. Aquesta és la proposta de l’Escola de la Biografia humana, en què ens convida a indagar en la infància per entendre-la i identificar el personatge que ens vam construir per sobreviure. Per exemple, si hi havia baralles entre els pares, podem erigir-nos en la guerrera i a partir d’aquí construir la nostra vida. Hem de mirar la nostra infància sense judicis per alliberar-nos del personatge, més enllà del relat de la nostra mare o de qui ens va cuidar, per reconnectar amb el nostre ésser essencial, proposa Laura Gutman.   

Per conèixer millor Laura Gutman us proposem La maternitat i l’encontre amb l’ombra propia”, “La biografia humana” i “Del poder del discurso materno

Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí

Versión en castellano 

Laura Gutman: “El problema de todo loque vivimos está en la infancia" 

Laura Gutman es una referencia a nivel mundial porque fue la primera en acompañar y poner nombre a los sentimientos ocultos y poco reconocidos de la maternidad y la crianza de miles de mujeres. A partir de entonces se percató de que no era suficiente con el acompañamiento de las mujeres y que el problema de todo lo que vivimos hombres y mujeres, tengamos o no hijos, lo encontramos en la infancia y en el desamparo que sentimos en ese momento tan sensible. Y creó la escuela de la Biografía Humana para indagar y revisar la infancia, criar con consciencia y sanar el presente.  

La fusión madre-hijo 

Nacemos inmaduros, frágiles, dependientes y vulnerables, asegura Laura Gutman. Al nacer prematuros para poder pasar por el canal de parto, el mundo se nos muestra peligroso y enorme. Y ello requiere unas condiciones similares a las que teníamos en el útero materno, con un contacto permanente con el cuerpo y el ritmo cardíaco de la madre para sentir la fusión emocional madre-bebé: conectar en todo momento a lo que siente la criatura y que se sienta protegida y sus necesidades satisfechas. Pero la realidad de la crianza impide este contacto permanente en los primeros años de vida. Y crecemos perpetuando el desamparo emocional, asegura la terapeuta, con infancias injustas, sin amor, solitarias y exigentes, que serán la cuna de las violencias invisibles 

Mirar la propia infancia para curar 

Laura Gutman, atendiendo a las madres, se dio cuenta de que sus dificultades no se relacionan con lo que vivían o las demandas de sus criaturas, más allá de necesitar ayuda o poner de manifiesto la soledad que sentían. Sino que la dificultad era que, en momentos de crisis vital como la maternidad, emerge la sombra: todo aquello que rechazamos o no reconocemos de nosotros y que vive en nuestro interior, como la rabia, la impaciencia o el desprecio. Y en la sombra está toda la intensidad del niño y la niña heridos que fuimos. El problema es que, ante la angustia de sentir la sombra de la infancia, algunos progenitores se desconectan de las necesidades de la criatura que crían y del niño que fueron, advierte Gutman. Pero hasta que no seamos capaces de reconocer y conectar con todo ello no podremos tomar buenas decisiones en el presente ni ser padres ni madres conscientes. 

Criar con consciencia 

Buscar la salud del niño pequeño supone liberarlo de la sombra de la madre o de quien lo cría, afirma Laura Gutman. Los niños utilizan las enfermedades, los accidentes y las peleas para hacerse escuchar por los padres, y atenderlos es una oportunidad para los adultos, asegura la terapeuta. El niño necesita padres y madres conscientes de ellos mismos. Y el niño que resuena en nuestro interior nos ayuda a conectar con nuestros hijos. Las demandas de los niños siempre son genuinas, y cada recién nacido es una oportunidad para la humanidad porque nace alineado con la naturaleza humana. El patriarcado es la dominación del adulto sobre el niño, asegura Gutman, y una sociedad que pusiera a los niños en el centro sería más ecológica, armónica y amorosa. Es un desastre criar sin tribu, lamenta la terapeuta, y condena a los padres y madres a vivir la crianza en soledad, y a pedir a la pareja que haga funciones de tribu: que compense, ame, sustituya, ayude, y eso es fuente de mucho sufrimiento. 

La escuela de la Biografia Humana 

Hay que aprovechar los momentos de mayor debilidad, cuando pedimos ayuda, "ya no puedo más", "no sé qué hacer", "estoy enfermo" o "no aguanto a mis hijos adolescentes" para revisitar la infancia, sugiere Laura Gutman. Esta es la propuesta de la Escuela de la Biografía Humana, en la que nos invita a indagar en la infancia para entenderla e identificar al personaje que construimos para sobrevivir. Por ejemplo, si había peleas entre los padres, podemos erigirnos en la guerrera y a partir de ahí construir nuestra vida. Tenemos que mirar nuestra infancia sin juicios para liberarnos del personaje, más allá del relato de nuestra madre o de quien nos cuidó, para reconectar con nuestro ser esencial, propone Laura Gutman.  

Para conocer mejor a Laura Gutman os proponemos "La maternidad y el encuentro con la propia sombra", "Biografía humana" y "Del poder del discurso materno" 

Podéis escuchar el programa a partir de domingo 🔊 aquí

Crea tu propia página web con Webador