Cada vegada és més habitual a consulta trobar pares i mares cremats, desbordats, esgotats, perduts, desorientats i al límit. La psicòloga perinatal Mireia Bosch explica que podem identificar que tenim burnout parental quan

"Sentim una fatiga molt gran, la sensació que el cap no para mai, insomni, culpa, i baixa autoestima a nivell parental, sentim que no som prou bons pares i mares; i la sensació que ja no gaudim amb els fills, i desconnexió amb els infants, la parella i la comunitat".

Les dificultats per conciliar, sumades a la criança intensiva: que la vida giri 100% al voltant de les activitats i necessitats dels fills, dedicant-los més temps i diners que mai per assegurar-los una bona vida, converteixen la mapaternitat en un despropòsit i una bogeria.

La criança intensiva s'ha malentès com que cal dedicar més temps, diners, expectatives i esforços que mai als fills, i això pot portar a l'esgotament i al burnout

Atendre les necessitats de tota la família

La sociòloga Sharon Hays va descriure a finals dels 90 el concepte de criança intensiva: centrar-se en els fills com un projecte vital sense deixar de banda la feina; però ha arribat un punt que la criança intensiva s'ha malentès, assegura la Mireia Bosch: "S'ha entès que la criança respectuosa és unidireccional, dels pares als fills, i els adults de referència ens oblidem de cuidar-nos. Hem de trobar espais de regulació emocional, diversió, oci i connexió amb la parella i construir famílies que atenguin les necessitats de tots els membres de la família".

A la Mireia li arriben a consulta mares molt al límit, i això té conseqüències per a les criatures perquè adults desregulats impliquen infants desregulats, alerta la psicòloga. L'antropòloga Bruna Àlvarez, investigadora del grup AFIN, de la UAB, ha criat dos fills en solitari:

"El fet de cuidar-se també s'ha afegit a la llista d'aquesta mapaternitat intensiva, i no es fa perquè es vol, sinó perquè els fills estiguin bé. Cal que incloguem més els infants en la vida social com passa en altres països, en què hi ha activitats per a adults amb infants, i no només fer coses per als fills."

Adults desregulats suposen infants desregulats, la veritable criança respectuosa implica que els adults també es puguin cuidar

La paternitat intensiva

Els homes s'estan incorporant a la criança intensiva, tot i que la càrrega mental encara la porten les mares, reconeix Albert Pons, terapeuta especialitzat en criança i paternitat del grup Entrehomes:

"Els homes estan entenent què significa la paternitat i també s'estan cremant, perquè la societat no facilita criar atenent les necessitats de les famílies i de les criatures, sumat a la crisi social de l'habitatge i la feina".

Tot això es treballa als grups de pares amb criatures, que permeten donar temps a les mares, assegura Albert Pons, però també: "Els pares contacten entre ells en un context estrany per la masculinitat, cuidant criatures, i per tant es vinculen des d'un altre lloc i es mostren les dificultats i les vulnerabilitats de la paternitat, i se senten alleugerits".

Les cures ens fan millors persones, ens vinculen i ens connecten amb nosaltres, assegura el terapeuta d'Entrehomes, que demana viure-les com un gaudi, en comptes de com un esclavatge.

El Jordi de Mimeraki, un espai de joc lliure per a nadons de Girona, lamenta l'excés d'opcions, opinions, exigències, llibres i informacions per aconseguir l'ideal de la criança perfecta, una llista infinita de "hauria de":

"El que compta de veritat és el moment compartit sense presses, el joc lliure, sense objectius ni expectatives, donant-nos permís per viure el present sense la pressió constant de fer-ho perfecte."  

Les noves generacions de pares també s'han implicat en la criança intensiva, una oportunitat per explorar els seus dubtes i vulnerabilitats criant

Canvi de mirada i polítiques reproductives

L'actriu Estel Solé va escriure “Aquest tros de vida", Premi Ramon Llull, a cavall del burnout parental

"He après a desterrar la culpa, assumint que tot no ho faré perfecte, autodisculpant-me i prioritzant la salut mental a la casa ordenada. Cal gestar un respecte social i laboral per la tasca de la criança i afavorir la conciliació".

Hem d'entendre que ho estem fent el millor que podem, apunta la psicòloga Mireia Bosch:

"Cal reajustar expectatives, revisar el discurs intern i veure des d'on acompanyem. Volem criar de manera diferent, però no hi ha referents, i es veuen maternitats molt acadèmiques, molt teòriques, que fan patir perquè no s'ajusten a la realitat ."

No traumatizarem els nostres fills per aixecar la veu, dir prou o un no, i així ens humanitzem, hi afegeix la psicòloga. No hi ha una fórmula màgica per criar, cadascú ha de trobar què li funciona, reivindica l'antropòloga, que proposa donar més autonomia a les criatures.

"En altres països els germans grans acompanyen els petits a l'escola, i això dona un respir a les famílies. Cal transformar aquests espais perquè els puguin habitar els infants amb autonomia i seguretat."

Totes les polítiques són polítiques reproductives, assevera l'antropòloga Bruna Àlvarez:

"Les de transport: si el tren arriba puntual podré anar a buscar les criatures; les d'habitatge; les laborals; les d'infraestructures, no només les de salut i educació."

La idea de posar les cures al centre de la vida té un impacte en totes les polítiques, conclou l'antropòloga.

Posar les polítiques reproductives i les cures al centre, proposen els experts, per donar un respir a les famílies i que criar sigui un gaudi en lloc d'un esclavatge