Desafiaments de la gestació subrogada
La realitat i la regulació de la gestació subrogada, un negoci a l'alça que desperta moltes crítiques i grans interrogants
La gestació subrogada, buscar mare per substitució per tenir un fill que no es pot o no es vol tenir d'una altra manera, és una realitat que no para de créixer, a la vegada que desperta moltes crítiques.
El 2022 va generar 12,97 milers de milions d’euros, el 2023 15,76 milers de milions d’euros i s’especula que el 2031 pot arribar a 74,63 milers de milions d’euros, alerta la psicòloga Elena Crespi al llibre “El negoci dels nadons. La gestació subrogada
En la gestació subrogada cal garantir la protecció del més vulnerables: la dona gestant i el menor
L'origen de la gestació subrogada
El 1976 l’advocat Noel Keane va rebre una consulta sobre si seria legal utilitzar la inseminació perquè una altra dona gestés un nadó i l’entregués a la parella que no podia tenir fills, explica Elena Crespi:
"Va posar un anunci als diaris universitaris, va trobar una noia disposada a fer-ho i es va fer el primer contracte entre una mare de substitució i una parella casada als Estats Units, i així va néixer la gestació subrogada".
Anys més tard, el 1984, una dona gestant es va penedir de donar la criatura, i la justícia va resoldre a favor de la família adoptant: "Per casos com aquest la gestació es fa amb material genètic que no sigui de la gestant per tallar aquest vincle genètic amb ella."
La gestació subrogada mou grans quantitas de diners i encara en molts països és una pràctica no regulada
El negoci de la gestació subrogada
Als Estats Units la gestació subrogada pot costar entre 120.000 i 200.000 euros; a Rússia entre 60.000 i 80.000; a Ucraïna entre 50.000 i 60.000, i a Geòrgia entre 50.000 i 60.000. Es mouen molts diners, adverteix Elena Crespi :
"Que no són per a la mare gestant, el menor ni les famílies adoptants, sinó per a les empreses que s'hi dediquen. La majoria de dones que opten per la gestació subrogada ho fan des de la necessitat econòmica i la vulnerabilitat, i fer-ho no les treu de pobres".
El cas més extrem són les granges de dones: espais comuns on els controlen la dieta, l'embaràs, els prohibeixen les relacions sexuals i per contracte no es poden fer enrere en el procés i estan obligades a avortar si hi ha una malformació, assegura Crespi:
"La gestació subrogada deixa seqüeles en el nadó per la falta del contacte pell a pell i de lactància materna, i també té conseqüències per a la mare gestant, és molt més difícil un postpart sense nadó."
En els casos més extrems hi ha les "granges de dones", en les que les gestants son sotmeses a controls per assegurar el procés de la getsació subrogada
Gestació subrogada en primera persona
L'Olivia Maurel abandera un moviment dels fills de la gestació subrogada i lamenta que en néixer no la van posar en braços de la mare biològica i la van vendre a uns desconeguts, i que tota la vida ha arrossegat el trauma per abandonament.
Per evitar aquest trauma el Fran i el seu marit van viatjar abans de l'embaràs, durant i després del part als Estats Units per visitar la Jessica, la mare dels seus dos fills, de 6 i 2 anys:
"A partir d'una agència vam fer matx amb una dona i vam establir les condicions de mutu acord amb un contracte amb tots els supòsits. La Jessica se sent mare dels seus propis fills i gestant dels nostres fills."
La Jessica havia d'acreditar que tenia fills previs, i que era solvent econòmicament i assegura que ho ha fet per altruisme. Al Fran i al seu marit tot el procés els ha costat prop de 100.000 euros, però senten que és l'opció més ètica:
"Des del minut zero ho hem explicat als nostres fills amb naturalitat, tenim un àlbum de fotos amb la Jessica i hi mantenim el contacte per si un dia la volen anar a visitar."
Hi ha famílies que opten per opcions econòmicament més costoses però amb més garanties ètiques i el contacte amb la gestant
Reptes de la gestació subrogada
Per la doctora en Filosofia Begoña Roman la gestació per substitució planteja diversos desafiaments. Vivim en una societat moralment plural i no hauríem de respondre des de la ideologia ni les creences a les opcions reproductives, assegura Roman:
"Hauríem de protegir els més vulnerables: a la dona gestant no mercantilitzar-la, instrumentalitzar-la ni explotar-la, i protegir també el menor i garantir els seus drets a conèixer els orígens biològics i genètics, i a saber que és fruit de la gestació subrogada".
A Espanya la gestació subrogada no és legal, però per no deixar desemparades les criatures hi ha una escletxa legal a través del dret de filiació, que sí que recull la llei. És millor legislar, apunta Roman:
"Posar-nos d'acord sobre si volem un model permissiu, prohibitiu, comercial o altruista, si es compensaran només les molèsties o hi intervindrà l'Estat, si es permetrà a qualsevol persona i parlar de l'exercici transfronterer".
S'ha d'humanitzar el procés i garantir per sobre de tot els drets dels infants i les gestants, conclou l'Elena Crespi.
Escolteu el programa 🔊 aquí
Crea tu propia página web con Webador